Nadal. meravellós període de reunir-se al voltant de taules ben parades i disfrutar sense presses d'uns bons i deliciosos menjars acompanyats per vins, caves i algun champagne ben triats. Malauradament aquest any tinc les papil.les gustatives atrofiades per unes dècimes de febre, uns mocs intensos que semblen que han decidit no minvar i un mal de coll digne dels fumadors de ducados.
En fi, així si avui a la sogre no li queda bé la beixamel de sant esteve, no podré rondinar. un drama!
2.12.09
I'M SORRY
Entre les notíces que hem degustat avui mentres sopàvem m'ha cridat l'atenció la nova campanya de GreenPeace on líders polítics com Lula da Silva, Barack Obama, Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i el sr. Zapatero apareixen retrats amb uns quants anys de més i es lamenten amb un contundent I'M SORRY per no haver fet res per aturar el canvi climàtic. Personalment penso que ells i uns quants més podríem arrepentir-se d'altres coses, però ja se sap que millor comunicat un missatge i prou en un anunci.
El fet, és q a mi personalmnet m'ha impactat. Perquè la imatge d'aquesta gent més vella dóna sensació d'atrofiament general ( o +), i de com estarà el medi ambient, segon perquè els polítics en general, poden disposar d'un ampli vocabulari però expressions com PERDÓ, HO SENTO, M'he EQUIVOCAT no van excessivament sobrats... i es preocupant no?
15.11.09
en podríem aprendre una mica
aquesta setmana per motius de feina he estat al centre nord de la Península i independentment de que s'hi mengi molt bé, i hi hagi llocs molt xulos per poder visitar (algun dia hi tornaré per plaer) a partir de les 7 /8 de la tarda els carrers de la majoria de ciutats em desperten un bon rotllo perquè estan envaits de bars de tapes, on disfrutar d'una bona cervesa acompnayada d'un bon pinxo. I m'encanta veure com la gent es recull allà, després de la feina per estar amb els amics. I no sé si és la llum , els llocs vells amb encant o l'animació, que fan d'aquests petits centres de trobades petits santuaris.
I llavors és quan m'enyoro d'Edinburgh, perquè allà els bars també tenien aquest encant però sense els pinxos es clar però sempre hi acabàvem el dia fent una pinta a les 8 del vespre i amb música en directe.
Sí, n'hauríem d'aprendre una mica, i potser ser menys freds.
21.10.09
M'ha tornat a passar
Ara fa un any, apretant les tecles amb pressa del teclat, vaig fer un acte que va fer girar-me 90 º la pantalla. Vaig solucionar-ho girant la pantalla, però avui no puc fer servir aq mètode rudimentari pq és un portàtil. Propostes?
13.9.09
...
No puc ressistir-me a tu,
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...
la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...
em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja
i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...
la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...
em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja
i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...
11.9.09
retrobaments
ahir sens dubte va ser una dia intens en quan a emocions i reflexions dels sentiments i com les relicions amb les persones que ens trobem al llarg de la nostra vida i ens van apareixent es van transformant, o potser, no tant?
Ahir amb l'excusa de baixar a Barcelona per veure una nova personeta que acabava d'arribar al món, vaig quedar per fer una cervesa, bé van ser dues, amb una amiga de la facultat. Diguem-li B.
B va estar present a la meva vida universitària de manera força intensa: festes, treballs i recorreguts en cotxe. Feia més de sis anys llargs que no veia a B , deixar de treballar a BCN em va fer perdre alguns contactes, però el cert i agradable del cas, és que al cap de 10 minuts, la confiança amb què sempre li havia parlat i crec que ella a mi, va a aparèixer de nou com si el gap aquest de més de 6 anys s'hagués reduït a alguns dies. No sé ben bé perquè això és possible amb algunes persones mentres que altres, se't fan totalment estranyes, diferents.
El cas és que B pertanyia aquest primer grup.
I mentres parles i et poses el dia, i converteixes l'enciclopèdia dels teus darrers anys en un mini fascicle, t'adones -obvi, pero és quan hi pares atenció - que en paral.lel a la teva història en transcorren milers, com la de B.
El més graciós va ser, que vaig impirmir-me el planol de l'hospital on havia d'anar a la impressora del meu pare, i ell sempre fa servir fulls reciclats i el tren em van brillar els ulls quan vaig veure que el full per darrera portava una pàgina d'un treball que havíem fet anb B a la Uni i dues companyes +, S i N. Dolça coincidència!
9.9.09
els nens i JO
Els darrers mesos, la meva relació amb els infants s'ha vist incrementada notablement per un fet. TRes de les meves millors amigues han sigut mares en el darrer any i a partir d'aquí se m'ha obert un gran ventall de coneixement que fins ara tenia "aparcat".
És curiós com de cop comences a dominar un ampli vocabulari ¿Quan abans havíem parlat de còlics? i comences a desenvolupar unes noves relacions i actituts amb aquestes mini personetes i et descobreixes aa tu mateix fent "gracietes" i a utilitzar els diminutius que sempre criticaves a la teva pobre mare.
En fi, jo pensava que estava madurant en aquestes relacions i que començava a dominar el tema i aquesta tarda decidida he entrat a una botiga pq a una amiga meva demà li provoquen el part i així ja tenia el detallet... Li he explicat a la dependenta/propietària com per mi havia de ser la roba de nen: que no apreti, fresca, poc gruixuda, no clon de la dels pares, no rosa, no massa blava.... i no sé que dec haver fer malamnet perquè m'ha dit "ets molts graciosa parlant dels nens"....
És curiós com de cop comences a dominar un ampli vocabulari ¿Quan abans havíem parlat de còlics? i comences a desenvolupar unes noves relacions i actituts amb aquestes mini personetes i et descobreixes aa tu mateix fent "gracietes" i a utilitzar els diminutius que sempre criticaves a la teva pobre mare.
En fi, jo pensava que estava madurant en aquestes relacions i que començava a dominar el tema i aquesta tarda decidida he entrat a una botiga pq a una amiga meva demà li provoquen el part i així ja tenia el detallet... Li he explicat a la dependenta/propietària com per mi havia de ser la roba de nen: que no apreti, fresca, poc gruixuda, no clon de la dels pares, no rosa, no massa blava.... i no sé que dec haver fer malamnet perquè m'ha dit "ets molts graciosa parlant dels nens"....
2.9.09
trivialitats femenines
Fins ara havia estat un dia fantàstic, bé, almenys correcte. Cap "cristo" a la feina, jornada finalitzada prou aviat, bons plans pel vespre "DEJAME ENTRAR" que tinc reservada el videoclub i que aniré a buscar després de la piscina fins que ara mateix, per questió de segons se m'ha esguinçat el meu vestit preferit... i no, no té solució. ¿Per què els panys de les portes són tan poc respectuosos amb les meves peces + estupendes.
Tan contenta i mona que em sentia aquest matí amb el vestit ANNA RITA N super troballa de rebaixes de l'estiu passat. En fi un drama.
Vaig a posar el cap a dins la piscina aviam si em canvia l'humor.
Tan contenta i mona que em sentia aquest matí amb el vestit ANNA RITA N super troballa de rebaixes de l'estiu passat. En fi un drama.
Vaig a posar el cap a dins la piscina aviam si em canvia l'humor.
29.8.09
22.7.09
EDITORIAL NO PUBLICAT
Una bona amiga afirma amb seguretat que a la vida un es troba amb diferents individus que podríem agrupar en les següents categories:
- GENT
- AMICS
- PERSONES
No tinc clar si en la seva classificació els amics poden duplicar-se i pertànyer també a les persones però en la meva sí.
En el meu procés habitual, quan em trobo en el macro col.lectiu GENT intento per defecte donar-los hi la possibilitat de ser persones. A mesura que el temps passa, elles mateixes es classifiquen com a persones amb majúscules o per contra van perdent l'interès, fins a quedar-se en simplement gent. Alguns inclús, poden baixar un pis més i arribar a estar en els indesitjables: Aquí col.locaria les persones dolentes, malauradament tb me n'he creuat amb algun.
De tant en tant, hi ha persones que em desperten un interès que va més enllà. Apareix de cop- Coincidència d'una peli, d'un llibre, un article a la revista, una reunió, una ajuda inesperada i llavors és quan tin ganes de coneixer-les més i més. Aquí es produeixen dos fenomens. El de la decepció o el de la confiança. En aquest últim és on van els amics-persones.
He intentat de fer recompte en el darrer d'any de les persones que entren en aquest grup i n'he comptat 4. Em sento molt satisfeta.
- GENT
- AMICS
- PERSONES
No tinc clar si en la seva classificació els amics poden duplicar-se i pertànyer també a les persones però en la meva sí.
En el meu procés habitual, quan em trobo en el macro col.lectiu GENT intento per defecte donar-los hi la possibilitat de ser persones. A mesura que el temps passa, elles mateixes es classifiquen com a persones amb majúscules o per contra van perdent l'interès, fins a quedar-se en simplement gent. Alguns inclús, poden baixar un pis més i arribar a estar en els indesitjables: Aquí col.locaria les persones dolentes, malauradament tb me n'he creuat amb algun.
De tant en tant, hi ha persones que em desperten un interès que va més enllà. Apareix de cop- Coincidència d'una peli, d'un llibre, un article a la revista, una reunió, una ajuda inesperada i llavors és quan tin ganes de coneixer-les més i més. Aquí es produeixen dos fenomens. El de la decepció o el de la confiança. En aquest últim és on van els amics-persones.
He intentat de fer recompte en el darrer d'any de les persones que entren en aquest grup i n'he comptat 4. Em sento molt satisfeta.
12.7.09
F O T O S i P E T O N S
Després de visionar amb deteniment les fotos de la festa de nadal de la meva empresa, la de l'estiu o la de Halloween, així com de comprovar que els albums de fotos dels meus amics facebookeros, arrivo a la conclusió, lamentable o no, no sé, que quan hi ha una càmera davant les persones en grup s'abracen més fort i es fan petons a les fotos. Per què? Volem recordar a la humanitat que ens estimem en aquell instant més del que practiquem el dia a dia? Tenim les hormones excitades per l'alcohol? O en el fons aprofitem l'excusa de la camera per abraçar al company companya que ens morim de ganes a la fotocopiadora.
1.7.09
Incrèdula
Realment sóc una incrèdula. Sempre havia renegat de les platges de l MAresme i tenia la sensació que com a mínim i per disfrutar d'un bany de 1era havia d'anar fins a Begur. Dilluns em vaig donar una agradable sorpresa al "catar" les aigües de St Pol de Mar. I això q només esta a 35 minuts de la feina.
PD: ara, tela amb els mascles de 20 anys del poble
25.6.09
campanya contra els insectes
Per molt contradictori que pugui semblar com a defensora de molts animals, avui he iniciat la meva campanya particular contra els insectes i molt especialment els mosquits que gosin entrar a casa.18.6.09
tu que em vas fer estimar les matemàtiques
No tinc ni idea del nombre de professors amb els que em dec haver creuat a l'escola, institut o la universitat, però sens dubte n'hi va haver un que va em marcar moltíssim, el que més.
El Sr. Rodríguez em va fer apassionar per les matemàtiques, tant que em vaig arribar a plantejar seriosament estudiar Matemàtiques a la Universitat, però a més era un home savi, que amb frases ben curioses ensenyava un coneixement de la vida molt més pràctic que algunes de les futileses que vam haver d'estudiar.
Sens dubte, les hores de matemàtiques amb aquest senyor moreno, un pèl pelut i que sempre duia un mocador per la suor van ser les millors hores del món.
Em recordo que només arribar a casa feia els problemes, i eren els únics deures que disfrutava fent. No sé ben bé perquè, però les mates em semblaven un art, un problema que sempre podies solucionar.
Malauradament, avui m'ha vingut a la memòria perquè ens ha deixat, i gràcies al facebook (alguna cosa bona tb té) ens hem retrobat i comunicat amb antics discípuls de tan il.lustre professor.
Comparteixo amb vosaltres algunes d'aquestes magnifiques frases que deia aquest senyor, curioses sobretot per com les deixava anar, que al sentir-les de nou m'han retornat a aquelles meravelloses classes de 8è:
"el mundo esta divido en tres grupos: personas, gente y gentuza"
"Ustedes han visto el mundo por un agujero, y el agujero estaba tapao!!!"
"que ganas tienes de ir nadando hacia el horizonte cuando la costa es más larga"
"que manía tenéis siempre de andar mirando el suelo con los que hay que ver para arriba"
i com convertia les x ens famosos ornitoringos con un lazito rosa colorado.
... gracies sr. rodríguez, per haver-me fet apendre a mirar enlaire, tan de bó, tots els mestres tinguessin alguna cosa de vostè, va ser un plaer haver compartit el curs de 8è (1990-1991)
El Sr. Rodríguez em va fer apassionar per les matemàtiques, tant que em vaig arribar a plantejar seriosament estudiar Matemàtiques a la Universitat, però a més era un home savi, que amb frases ben curioses ensenyava un coneixement de la vida molt més pràctic que algunes de les futileses que vam haver d'estudiar.
Sens dubte, les hores de matemàtiques amb aquest senyor moreno, un pèl pelut i que sempre duia un mocador per la suor van ser les millors hores del món.
Em recordo que només arribar a casa feia els problemes, i eren els únics deures que disfrutava fent. No sé ben bé perquè, però les mates em semblaven un art, un problema que sempre podies solucionar.
Malauradament, avui m'ha vingut a la memòria perquè ens ha deixat, i gràcies al facebook (alguna cosa bona tb té) ens hem retrobat i comunicat amb antics discípuls de tan il.lustre professor.
Comparteixo amb vosaltres algunes d'aquestes magnifiques frases que deia aquest senyor, curioses sobretot per com les deixava anar, que al sentir-les de nou m'han retornat a aquelles meravelloses classes de 8è:
"el mundo esta divido en tres grupos: personas, gente y gentuza"
"Ustedes han visto el mundo por un agujero, y el agujero estaba tapao!!!"
"que ganas tienes de ir nadando hacia el horizonte cuando la costa es más larga"
"que manía tenéis siempre de andar mirando el suelo con los que hay que ver para arriba"
i com convertia les x ens famosos ornitoringos con un lazito rosa colorado.
... gracies sr. rodríguez, per haver-me fet apendre a mirar enlaire, tan de bó, tots els mestres tinguessin alguna cosa de vostè, va ser un plaer haver compartit el curs de 8è (1990-1991)
13.6.09
a good day, a good movie
there's nothing better that finishing the day with a good story on tv, in this case:
http://www.golem.es/loslimoneros/
I utterly recommend this story about Salma, a palestine widow that fight to save a modest field of lemon trees that represent a perfect metaphore of the vast number of people affected by political indecisions.
http://www.golem.es/loslimoneros/
I utterly recommend this story about Salma, a palestine widow that fight to save a modest field of lemon trees that represent a perfect metaphore of the vast number of people affected by political indecisions.
12.6.09
diet
It's not a nice thing for a princesse to publish her weight. Then, just suppose the weight is 100, and I would have to be 85.
I will try to explain, how I manage to get (or not) this number.
And never forget: real beauty is inside.
Let me illustrated this article with one pleasure I will have to give up for a while.
7.6.09
hairdresser's victim
what can happen if you take your crazy hairdresser advice? I just will give you the facts in a nutshell.
First of all, your loved long hair can disappear in less than ten minutes, falling dead in your lap.
Secondly, a short fringe appears
Third, but not less important, a new face appears in the mirror after the hairdryier.
And it does not matter at all how you feel because the artist of your new apperance says: It fits you so well.
First of all, your loved long hair can disappear in less than ten minutes, falling dead in your lap.
Secondly, a short fringe appears
Third, but not less important, a new face appears in the mirror after the hairdryier.
And it does not matter at all how you feel because the artist of your new apperance says: It fits you so well.
4.5.09
banyoles: a bolt from the blue
Running away from our boring and grey city, we have spent a surprisng weekend in Banyoles.
It's highly amazing the life that takes places around it's lake and the beauty of the whole Comarca of Pla de l'Estany.
Dears
Dear readers,
I am sorry to inform you that I am going to start a stupid experiment based on the crazy idea of trying to write my next and future articles and essays in English.
My official Cambridge exam is lurking and i have propose myself to do something.
Thank you very much for your comprehension.
Yours faithfully,
316 Morningside Road
I am sorry to inform you that I am going to start a stupid experiment based on the crazy idea of trying to write my next and future articles and essays in English.
My official Cambridge exam is lurking and i have propose myself to do something.
Thank you very much for your comprehension.
Yours faithfully,
316 Morningside Road
1.5.09
TO DIE FOR
Un dels avantatges de quan no et trobes bé, és que a casa et permets i et permeten + llicències. Com avui a matí, que he recuperat i en versió original TO DIE FOR, aquí traduida com TODO FOR UN SUEÑO, de Gust Van Sant.
Sens dubte va ser la primera pel.lícula on em vaig treure el barret per la llavors senyora Cruise, i crec que desde llavors i fins Dogville, amb algunes poques excepcions, els seus papers i interpretacions van ser magnífics. Encara no entenc en quin moment va perdre el seny amb papers com la Brújula Dorada, etc...
A TO DIE FOR ,Van Sant ens explica i critica amb un increíble i meravellós sarcasme (potser només meravellós pel que ens agrada) la falta de moral d'una ambiciosa noia que aspira a ser reportera de tv. Acompanyada d'un excel.lent Joaquim Phoenix, Matt Dillon i de dues secundàries que he hagut de buscar el nom a internet (Illeana Douglas i Allison Folland) la cinta, amb la bona música de Danny Elfman, és + que recomanable.
26.4.09
s'ha acabat la pròrroga.
Està clar que la vida són 4 dies mal comptats, i quan penses que aquesta d'està donant una merescuda pròrroga, en el moment menys pensat, sóna el final. Mai havies estat un jugador de primera, però hi havia un equip darrera teu, un equip magnífic que t'estimava i que et feia continuar estar al camp, anant al teu ritme, constant i sense cap ganes d'anar a la "banqueta".
Aquesta setmana en el teu camp hi hagut una intensitat tremenda. T'hauries emocionat si haguessis pogut ser-ne conscient (afortunadament els fàrmacs no t'ho han perm'es) , de com t'ha cuidat el teu equip. Tu dormies, però no s'han mogut d'allà.
El capità em va dir que no deixaria que patissis gens, i ho ha aconseguit.
un petó.
Aquesta setmana en el teu camp hi hagut una intensitat tremenda. T'hauries emocionat si haguessis pogut ser-ne conscient (afortunadament els fàrmacs no t'ho han perm'es) , de com t'ha cuidat el teu equip. Tu dormies, però no s'han mogut d'allà.
El capità em va dir que no deixaria que patissis gens, i ho ha aconseguit.
un petó.
8.4.09
xispes de bon matí
7:19. Després dutxa. Situació: secant-me el cabell. Cabró Secador comença a fer soroll estrany. Soroll estrany es converteix en xispes. Xispes passen a ser unes xispes que m'han fen l'efecte de foc i pudor de socarrim.
Resultat: alguns "òstia puta" i un secador que ha passat a millor vida.
I jo m'he fotut un bon ensurt. Ara, sort que desde petita faig cas als pares i anava calçada.
Resultat: alguns "òstia puta" i un secador que ha passat a millor vida.
I jo m'he fotut un bon ensurt. Ara, sort que desde petita faig cas als pares i anava calçada.
30.3.09
Sempre ens quedarà París o si més no algunes bones fotografies
els records que ens emportem de les ciutats són com les fotografies, depenen de la llum que vam saber trobar a les diferents perpectives, de com vam fer jugar els objectius, de la velocitat per la que ens vam deixar portar pels seus carrers, de com vam entendre, interpretar l'objecte a fotografiar. La setmana passada vaig fer sens subte la meva millor interpretació de París: fascinant, bucòlica, atrevida, melòdica, siberita, liberal, romàntica i amb uns cels força nublats però infinits.
23.3.09
22.3.09
Curiositats
No sé quantes vegades m'hauré deixat una ampolla al congelador amb les lògiques i doblement tràgiques conseqüències. N diu que moltes.
En qualsevol cas, avui quan he obert el congelador per extreure una llesca de pa, he vist que ahir no ens vam veure l'ampolla que havia posat al congelador. La sorpresa ha estat que mentre anava obrint el calaix i es descobria tota l'ampolla no apareixien vidres trencats.
La pressió del gel, ha fet treure a pressió el tap de suro, i ha creat un nou tap de gel (i concretament de vi blanc xarel.lo). Ben curiós.
En qualsevol cas, avui quan he obert el congelador per extreure una llesca de pa, he vist que ahir no ens vam veure l'ampolla que havia posat al congelador. La sorpresa ha estat que mentre anava obrint el calaix i es descobria tota l'ampolla no apareixien vidres trencats.
La pressió del gel, ha fet treure a pressió el tap de suro, i ha creat un nou tap de gel (i concretament de vi blanc xarel.lo). Ben curiós.
3.2.1.: desconexió
No recordo quan temps feia que no experimentava aquesta sensació. En els darrers mesos, he empaquetat i desat molta roba, però preparar la maleta per anar de vacances, marxar junts de vacances no era real desde l'agost de 2007.
Crec que per això, avui he estat com dues hores triant la roba, guardant-la a la bossa, treient-la de nou i tornant-la a posar, omplint les ampolles de sabo de tamany viatge... HA estat magnífic.
Encara em falta triar el llibre que m'acompanyarà (m'ho guardo x la tarda)
Sí senyors, sí, dimecres inicio un procés de desconexió que durarà 5 dies sencers i ben merescuts. Durant aquests dies estarà prohibit parlar del lampista, de diners, de feina, ... simplerement em deixaré portar sense pressa pels carrers de París, carregada amb el trípode, el tele i les dues càmares per no oblidar en cap moment que estic de vacances
Crec que per això, avui he estat com dues hores triant la roba, guardant-la a la bossa, treient-la de nou i tornant-la a posar, omplint les ampolles de sabo de tamany viatge... HA estat magnífic.
Encara em falta triar el llibre que m'acompanyarà (m'ho guardo x la tarda)
Sí senyors, sí, dimecres inicio un procés de desconexió que durarà 5 dies sencers i ben merescuts. Durant aquests dies estarà prohibit parlar del lampista, de diners, de feina, ... simplerement em deixaré portar sense pressa pels carrers de París, carregada amb el trípode, el tele i les dues càmares per no oblidar en cap moment que estic de vacances
19.3.09
El meu temps, també val
Crec que el valor del meu temps està darrerament com la borsa, abaix, molt avall.
Independement de la desorganització evident a la feina , que cada cop està més a prop del descontrol (fins fa poc no tenia clar la diferència), a la meva vida personal i a les meves obres veig que els industrials a qui religiosament paguem també consideren que el meu temps no val res. Perquè a qui estic, fent la pausa del migdia a les 4 de la tarda per poder-me trobar amb el lampista, i on és el lampista?
Com era aquell joc a que jugavem de petits,? doncs deu estar FRED, FRED....
Tan poc val el meu temps?
Independement de la desorganització evident a la feina , que cada cop està més a prop del descontrol (fins fa poc no tenia clar la diferència), a la meva vida personal i a les meves obres veig que els industrials a qui religiosament paguem també consideren que el meu temps no val res. Perquè a qui estic, fent la pausa del migdia a les 4 de la tarda per poder-me trobar amb el lampista, i on és el lampista?
Com era aquell joc a que jugavem de petits,? doncs deu estar FRED, FRED....
Tan poc val el meu temps?
14.2.09
una magnífica tarda
En els darrers mesos he tinguda oblidada per diverses circumstàncies una de les meves activitats preferides.
Avui, ben dinat, i aprofintant que el meu pare ahir va fer anys i em venia de gust estar una estoneta amb ell, hem pujat al cine junts,
La idea és que ell anés a veure l'estrena que pertOcava per fer la crítica. Jo volia veure Revolutionay Road.
Per variar, no ens hem entés amb el meu progenitor, i m'ha comprat l'entrada per la peli d'estrena.
Curiosament, no m'he assabentat del que anava veure fins que ha començat i jo ja era dins la sala.
L'experiència de les gairebé dos hores que ha durat la peli ha estat magnífica. Ho repeteixo: MAGNÍFICA.
Perquè a part de que m'ha encantat la película (****), la sensació de la sorpresa, del no haver entrat en aquella sala a les fosques amb expectatives, ha fet que encara hagi disfrutat més.
I em pregunto, quants cops em deu haver passat que influenciada per l'entorn, pel que m'han explicat... he valorat millor o pitjor una peli.
Sí senyors sí, avui m'he reENAMORAT del cinema i de les fascinants sensacions que pot provocar.
Per cert. http://slumdog.filmax.com/
Avui, ben dinat, i aprofintant que el meu pare ahir va fer anys i em venia de gust estar una estoneta amb ell, hem pujat al cine junts,
La idea és que ell anés a veure l'estrena que pertOcava per fer la crítica. Jo volia veure Revolutionay Road.
Per variar, no ens hem entés amb el meu progenitor, i m'ha comprat l'entrada per la peli d'estrena.
Curiosament, no m'he assabentat del que anava veure fins que ha començat i jo ja era dins la sala.
L'experiència de les gairebé dos hores que ha durat la peli ha estat magnífica. Ho repeteixo: MAGNÍFICA.
Perquè a part de que m'ha encantat la película (****), la sensació de la sorpresa, del no haver entrat en aquella sala a les fosques amb expectatives, ha fet que encara hagi disfrutat més.
I em pregunto, quants cops em deu haver passat que influenciada per l'entorn, pel que m'han explicat... he valorat millor o pitjor una peli.
Sí senyors sí, avui m'he reENAMORAT del cinema i de les fascinants sensacions que pot provocar.
Per cert. http://slumdog.filmax.com/
12.2.09
...
A les fosques em trobo:
silenci, concentració...
no me'n surto amb aquesta taula
...
respiro, respiro fort...
fORT!
un pensament em comença
a perseguir, cada cop va més ràpid,
em desconcentrA del tot,
he de fer força amb el llavi
per retenir-te
estàs magnífic, duies massa temps tancat
i de cop esclates, partint-me tota,
excitant.me el cos, la ment...
l'entorn ens descobreix diferent...
ha estat una sensació MAGNÍFICA
silenci, concentració...
no me'n surto amb aquesta taula
...
respiro, respiro fort...
fORT!
un pensament em comença
a perseguir, cada cop va més ràpid,
em desconcentrA del tot,
he de fer força amb el llavi
per retenir-te
estàs magnífic, duies massa temps tancat
i de cop esclates, partint-me tota,
excitant.me el cos, la ment...
l'entorn ens descobreix diferent...
ha estat una sensació MAGNÍFICA
4.2.09
S'acabarà aquesta setmana...?
Cada dia penso: si, avui sortiré relativament a l'hora. No fa falta que siguin les 17:3o però perquè no les 19:30. Dec ser la més pèssima organitzadora del món, perquè no me'n surto... i les hores es consumeixen volant... i quan "deso"el cotxe les botiugues estan tancadas- molt mal senyal. És tard.
Arribes a casa i et trobes la cuina envaida pel lampista. Sí, a hores d'ara 22:27 quan escric, encara és aquí. I que no us faci llàstima el lampista perquè ve a les 19 de la tarda, i això si vé.
I ell sí que cobra x hores; i si jo a partir de les 7 de la tard no puc rendir tant, em pregunto si les seves hores no em surten molt cares.
Foto el camp.No tinc ganes de cuinar. Tinc son. I encara no tin l'index fet de la puta auditoria.
En fi: dos dies, i que sigui el que sigui.
Arribes a casa i et trobes la cuina envaida pel lampista. Sí, a hores d'ara 22:27 quan escric, encara és aquí. I que no us faci llàstima el lampista perquè ve a les 19 de la tarda, i això si vé.
I ell sí que cobra x hores; i si jo a partir de les 7 de la tard no puc rendir tant, em pregunto si les seves hores no em surten molt cares.
Foto el camp.No tinc ganes de cuinar. Tinc son. I encara no tin l'index fet de la puta auditoria.
En fi: dos dies, i que sigui el que sigui.
29.1.09
de crisis, obres i sogres...
un dia vaig llegir que en xinès la paraula crisis està composada per dues paraules: amenaça i oportunitat. (ara, potser no era xinès sino japo... tan li fa).
ahir a la nit, vaig tancar una època composada per maldecaps, problemes, nervis, disgustos... perquè durant 7 mesos he hagut d'anar a viure fora de casa perquè estavem d'obres. I ja se sap, que les obres no són fàcils i sotmeten a la parella a una forta pressió.
Ahir afortunadament i encara que no tinguéssim aigua calenta, ens vam quedar a dormir, i avui també i demà també... tornem a ser a casa
durant 7 mesos he anyorat el nostre llit, la cuina, els cafès del matí, el meu sofà, el meu racó on guardar els trastos ( o racons, d'acord...), la caixeta dels tresors, ... però sobretot he trobat a faltar una sensació, una sensació que fins ahir a la nit no vaig recuperar... no sé com definir-la però es magnífica, sensible, emotiva, viva, excitant, protectora...
durant aquest període quan la gent em preguntava, on vivíem, i jo responia que amb la mare de E... o sigui: la sogra, els comentaris i cares eren fàcilment predictibles... ara, la realitat ha estat molt diferent.
la meva sogra ha sigut lo que els xinos classifiquen com un element de les crisis: l'oportunitat. L'oportunitat d'haver redescobert una persona magnífica,
algú amb qui he plorat de riure, i d'emoció, algú amb qui ens hem ventilat ràpidament un bon vi, amb qui ens hem perdut per anar al poble del costat, a qui avegades se li "talla" la beixamel o llença els "mandos" de la tele...., una persona amb sentit de l'humor, oberta, amant dels mots encreuats, les bones lectures,
algú que et tapa amb la manta quan et quedes endormiscat al sofà, algú que hja jugat a intentar emparellar-me els mitjons,
algú que em va obrir molt més que la porta de casa seva...
un petit i gran descobriment que volia compartir!
gràcies per tot.
ahir a la nit, vaig tancar una època composada per maldecaps, problemes, nervis, disgustos... perquè durant 7 mesos he hagut d'anar a viure fora de casa perquè estavem d'obres. I ja se sap, que les obres no són fàcils i sotmeten a la parella a una forta pressió.
Ahir afortunadament i encara que no tinguéssim aigua calenta, ens vam quedar a dormir, i avui també i demà també... tornem a ser a casa
durant 7 mesos he anyorat el nostre llit, la cuina, els cafès del matí, el meu sofà, el meu racó on guardar els trastos ( o racons, d'acord...), la caixeta dels tresors, ... però sobretot he trobat a faltar una sensació, una sensació que fins ahir a la nit no vaig recuperar... no sé com definir-la però es magnífica, sensible, emotiva, viva, excitant, protectora...
durant aquest període quan la gent em preguntava, on vivíem, i jo responia que amb la mare de E... o sigui: la sogra, els comentaris i cares eren fàcilment predictibles... ara, la realitat ha estat molt diferent.
la meva sogra ha sigut lo que els xinos classifiquen com un element de les crisis: l'oportunitat. L'oportunitat d'haver redescobert una persona magnífica,
algú amb qui he plorat de riure, i d'emoció, algú amb qui ens hem ventilat ràpidament un bon vi, amb qui ens hem perdut per anar al poble del costat, a qui avegades se li "talla" la beixamel o llença els "mandos" de la tele...., una persona amb sentit de l'humor, oberta, amant dels mots encreuats, les bones lectures,
algú que et tapa amb la manta quan et quedes endormiscat al sofà, algú que hja jugat a intentar emparellar-me els mitjons,
algú que em va obrir molt més que la porta de casa seva...
un petit i gran descobriment que volia compartir!
gràcies per tot.
25.1.09
RSC (Responsabilitat Sexual Individual)
divendres a la nit, una amiga, Z, ens va explicar que la nit del dijous i coincidint amb un sopar de l'esplai de quan era petita va tenir un petit afer amb X.
X era un amic de quan tenien 14 anys. Un noviet d'aquells amb els que no passava res pero el cor s'accelerava.... (És un dels avantatges de l'adolescència desdel punt de vista femení... no fa falta massa cos perquè el cor s'acceleri, mentre que uns anys després pot passar tot i pot haver-hi hagut molt poca emoció )-disculpeu, al que anàvem:
Un fet característic de les trobades de gran amb antics amics i companys, és el torn de presentacions. Casada, amb dos fills, divorciada, casada per tercera vegada, he fet la volta al món, bla bla... Aquestes presentacions serveixen entre altres coses per identificar i catalogar als integrants d'aquell grup en disponibles i no disponibles... però no sempre és així.
X estava en el grup de NO disponibles, però en algun moment de la nit va canviar de bàndol i va acabar amb Z que desde el principi del sopar estava al grup dels DISPONIBLES.
Z li va dir a X que no li semblava massa bé tenir una aventura si X tenia dues responsabilitats familiars: dona i descendència. A això X va dir que no es preocupés. Z s'havia sentit atreta per X de jove, així que es va deixar portar.
La pregunta és: És Z responsable de la infelitat d'X? Hagués hagut de dir que no?
En el món empresarial es parla de Responsabilitat Social Corporativa o Empresarial referint-se a les activitats de l'empresa que poden tenir un impacte afavoridor en l'entorn o d'aquelles que es fan per minimitzar l'impacte de la seva activitat ambiental per exemple, encara que no els hi toqui de ple, o d'aquelles que esperen que les seves parts interessades (col.lectius que per algun motiu poden estar interessats en l'empresa o estar afectats directa o indirectament)
Si les empreses estan formades per persones podríem aplicar doncs el concepte aquest de la RSC a les persones individuals i a la seva vida sexual, no?
Pódríem dir llavors que Z no va actuar de manera responsable i no va pensar amb l'impacte de la seva activitat sexual en un tercera part interessada (la dona d'X)?
O seria millor dir, que això de la RSC és una moda que s'han inventat els de marketing i seria millor que tothom fes el que volgués o pogués amb les seves parts interessades?
X era un amic de quan tenien 14 anys. Un noviet d'aquells amb els que no passava res pero el cor s'accelerava.... (És un dels avantatges de l'adolescència desdel punt de vista femení... no fa falta massa cos perquè el cor s'acceleri, mentre que uns anys després pot passar tot i pot haver-hi hagut molt poca emoció )-disculpeu, al que anàvem:
Un fet característic de les trobades de gran amb antics amics i companys, és el torn de presentacions. Casada, amb dos fills, divorciada, casada per tercera vegada, he fet la volta al món, bla bla... Aquestes presentacions serveixen entre altres coses per identificar i catalogar als integrants d'aquell grup en disponibles i no disponibles... però no sempre és així.
X estava en el grup de NO disponibles, però en algun moment de la nit va canviar de bàndol i va acabar amb Z que desde el principi del sopar estava al grup dels DISPONIBLES.
Z li va dir a X que no li semblava massa bé tenir una aventura si X tenia dues responsabilitats familiars: dona i descendència. A això X va dir que no es preocupés. Z s'havia sentit atreta per X de jove, així que es va deixar portar.
La pregunta és: És Z responsable de la infelitat d'X? Hagués hagut de dir que no?
En el món empresarial es parla de Responsabilitat Social Corporativa o Empresarial referint-se a les activitats de l'empresa que poden tenir un impacte afavoridor en l'entorn o d'aquelles que es fan per minimitzar l'impacte de la seva activitat ambiental per exemple, encara que no els hi toqui de ple, o d'aquelles que esperen que les seves parts interessades (col.lectius que per algun motiu poden estar interessats en l'empresa o estar afectats directa o indirectament)
Si les empreses estan formades per persones podríem aplicar doncs el concepte aquest de la RSC a les persones individuals i a la seva vida sexual, no?
Pódríem dir llavors que Z no va actuar de manera responsable i no va pensar amb l'impacte de la seva activitat sexual en un tercera part interessada (la dona d'X)?
O seria millor dir, que això de la RSC és una moda que s'han inventat els de marketing i seria millor que tothom fes el que volgués o pogués amb les seves parts interessades?
5.1.09
estimats REIS MAGS....
aquest any ens hem portat molt i molt bé, perquè hem col.laborat amb la crisi de la construcció fent obres a casa.... d'això ja fa més de mig any... i després d'haver-nos portat molt bé amb TOTS els industrials, inclús els que no s'ho mereixien, només us demano estimats REIS que el LAMPISTA acabi d'una vegada per totes, i que deixi de foradar-nos les parets de pladur perquè s'ha oblidat de passar-nos uns cables, que el del parquet no s'oblidi del comprar els metres de sòcol que li falten i acabi ja.... i que desapareguin de casa les pales, els mil saquets oberts i plens de coses, la pols...
i el més important doneu-nos salut i molt amor per disfrutar de la nostra casa durant molts i molts anys i a tots els que ens estimem perquè hi poguen fer molts festes i disfrutar-la moltes estones
a tots: BONS REIS MAGS!!
i el més important doneu-nos salut i molt amor per disfrutar de la nostra casa durant molts i molts anys i a tots els que ens estimem perquè hi poguen fer molts festes i disfrutar-la moltes estones
a tots: BONS REIS MAGS!!
Subscribe to:
Comments (Atom)
