13.9.09

...

No puc ressistir-me a tu,
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...

la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...

em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja

i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...

2 comments:

Marc said...

A mi sempre m'ha agradat més a l'hivern que a l'estiu

Africa said...

Però saps que no marxarà, que sempre el pots retrobar..sempre.