retrobaments

ahir sens dubte va ser una dia intens en quan a emocions i reflexions dels sentiments i com les relicions amb les persones que ens trobem al llarg de la nostra vida i ens van apareixent es van transformant, o potser, no tant?

Ahir amb l'excusa de baixar a Barcelona per veure una nova personeta que acabava d'arribar al món, vaig quedar per fer una cervesa, bé van ser dues, amb una amiga de la facultat. Diguem-li B.

B va estar present a la meva vida universitària de manera força intensa: festes, treballs i recorreguts en cotxe. Feia més de sis anys llargs que no veia a B , deixar de treballar a BCN em va fer perdre alguns contactes, però el cert i agradable del cas, és que al cap de 10 minuts, la confiança amb què sempre li havia parlat i crec que ella a mi, va a aparèixer de nou com si el gap aquest de més de 6 anys s'hagués reduït a alguns dies. No sé ben bé perquè això és possible amb algunes persones mentres que altres, se't fan totalment estranyes, diferents.

El cas és que B pertanyia aquest primer grup.

I mentres parles i et poses el dia, i converteixes l'enciclopèdia dels teus darrers anys en un mini fascicle, t'adones -obvi, pero és quan hi pares atenció - que en paral.lel a la teva història en transcorren milers, com la de B.

El més graciós va ser, que vaig impirmir-me el planol de l'hospital on havia d'anar a la impressora del meu pare, i ell sempre fa servir fulls reciclats i el tren em van brillar els ulls quan vaig veure que el full per darrera portava una pàgina d'un treball que havíem fet anb B a la Uni i dues companyes +, S i N. Dolça coincidència!