dels 6, als 7, i et plantes als 8

en algun moment indeterminat del próces de passar als 6 mesos, un dia t'adones, que la visió dels teus baixos és totalment nul.la... el curiós és que et preguntes, quin dia et vas aixecar i no t'hi arribava la vista del tot i et sents en certa manera malament per haver-te'n adonat ara que ja és massa tard .... i no et vas poder acomiadar...

en paral.lel els moviments interns es succeeixen... quasi per art de màgia.... petites i sobtades manifestacions que et roben tota la teva atenció....

i a partir dels 7, a vegades desde fora veus com a la teva expanxa (ara és d'ella) es dibuixen i contornegen uns moviments peculiars ... Sempre has sabut que ella és allà... però quan t''hi pares a pensar plenament... t'invaeix una sensació de vertigen... " tinc una coseta de 40 i pico centímetres doblegadeta dins la panxa"

i passades les 35 setmanes et diuen que ja fa 2,4 kg, que està molt bé... i respires fons i dones mil gràcies per què tot per ara ha anat molt bé i t'has trobat bé fins ara que tens sensació de xinxetes a le sparts baixes (=primeres contraccions)

i estàs ja més pesada que mai, i et diuen que ja només queda una volta a les pistes... una volta que hi ha moments vols fer-la molt a poc a poc, sense presses, i altres, volant....

mentres uns passegen el gos, altres

els darrers caps de setmana, el meu cos ha decidit despertar-se abans de les 8 del matí. Fa uns mesos, quan això em passava era una mica avorrit perquè el meu company no comparteix amb mi aquest mal costum de llevar-se tan d'hora pel matí el cap de setmana... ara afortunadamnet, quan el meu gos amb lleganyes li dic a les 8 i poc d'anar fer un volt, s'aixeca i marxem les dues.
Sap que el cap de setmana el passeig és bastant més llarg i no va lligada i suposo que això té molt de valor per un mamífer de 4 potes.

El fte és que avui, tornant de la recta final d'aquest passeig, i després d'haver jugat a l'innovent joc de llançar pinyes, troncs i pilotes al gos, quan creuaven un carrer totalment urbanitzat i suposo que amb força moviment d egnte he vist un citroen metalitzat amb cert moviment. Eren les 9.10 i allà, tan panxos estaven fent un polvo matiner o suposo que de tancament de la nit....

En qualsevol cas, totalment públic...

i pensa que els de la meva generació ens en anàvem el bosc, bé, això si tancavem la nit.

definitivament m'he fet gran.

El cos és savi

dijous, després d’una jornada de 11hores i 25 minuts, descomptats ja
els 30 minuts amb què vaig dinar, vaig anar a sopar a un lloc agradable de
picoteo. Vaig disfrutar d’una merescudada canya, una copa de verdejo i un
licor de mora deliciós.
Al aixecar-me a les 12 de la nit, tal com si anés amb la carrossa de la ventafocs, me’l
vaig mirar i li vaig dir, em sembla que m’estic perdent.
Quan vaig tornar a recuperar La consciència estava estirada aL terra, amb
tot El restaurant , bé els seus caps que em miraven i opinaven.
Alguns van dir que tenia sentir de l’humor, perquè vaig dir, “llàstima q no
tinc camara de fotos per inmortalitzar tan ridícula situació”.
Quan vaig arribar a casa, va ser el cap el que es va desplomar.
Sort que ja és cap de setmana

recursos trobats dins un parèntesis de dos hores

Suposo que és normal que hi hagi períodes que les males experiències conflueixin, i suposo que com altres vegades les superarem per riure-nos-en després. Avui o ahir, tant se val, parlava amb un amic, d'un article que vaig començar a fer la revista que es diu emmotivame, i que probablement, ara que està a mitges, i amb la perspectiva que tinc em costarà acabar-ho, tot i que al mateix, sabia que al meu entorn, podria trobar recursos per acabar-lo.

Aquesta tarda, després d'haver dinat a les 4, i d'haver sortit de la feina amb certa desmotivació m'ha tocat liderar un grup de treball nombrós de persones que malauradament estant patint una malaltia. molt greu. No sé com m'ho he fet, pe`ro d'algun lloc dec haver tret l'energia suficient, per haver pogut treballant durant garebé dues hores, amb més de 35 persones i haver fet bromes, explicat històries i sobretot posat molta il.lusió, a part d'haver recollit un bon llistat d'idees.

Tot i que jo m'he endut realment és el bon regust d'haver ajudat a distreure'ls durant un breu parèntesis de les seves pors, i ells encara no ho sàpiguen , ells de les meves.

així que gràcies. moltes.

bones perspectives

una de les pel.lícules que més em va agradar als 22 anys, era SOLAS. Una peli molt senzilla sobre la vida i les persones. Hi havia una escena on una de les protagonistes, obria la finestra i es trobava amb una paret tapiada, bona metàfora del que era la seva vida.

Ahir d'excursió per Girona vam dinara un lloc casolà i molt bo que es diu can Xifra, afortunada jo, vaig dedicar-me entre plat i plat a retratar aquestes metàfores.

MOCS, MAL DE COLL I UNA MICA DE FEBRE

Nadal. meravellós període de reunir-se al voltant de taules ben parades i disfrutar sense presses d'uns bons i deliciosos menjars acompanyats per vins, caves i algun champagne ben triats. Malauradament aquest any tinc les papil.les gustatives atrofiades per unes dècimes de febre, uns mocs intensos que semblen que han decidit no minvar i un mal de coll digne dels fumadors de ducados.

En fi, així si avui a la sogre no li queda bé la beixamel de sant esteve, no podré rondinar. un drama!

I'M SORRY

Entre les notíces que hem degustat avui mentres sopàvem m'ha cridat l'atenció la nova campanya de GreenPeace on líders polítics com Lula da Silva, Barack Obama, Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i el sr. Zapatero apareixen retrats amb uns quants anys de més i es lamenten amb un contundent I'M SORRY per no haver fet res per aturar el canvi climàtic. Personalment penso que ells i uns quants més podríem arrepentir-se d'altres coses, però ja se sap que millor comunicat un missatge i prou en un anunci.

El fet, és q a mi personalmnet m'ha impactat. Perquè la imatge d'aquesta gent més vella dóna sensació d'atrofiament general ( o +), i de com estarà el medi ambient, segon perquè els polítics en general, poden disposar d'un ampli vocabulari però expressions com PERDÓ, HO SENTO, M'he EQUIVOCAT no van excessivament sobrats... i es preocupant no?