bones perspectives

una de les pel.lícules que més em va agradar als 22 anys, era SOLAS. Una peli molt senzilla sobre la vida i les persones. Hi havia una escena on una de les protagonistes, obria la finestra i es trobava amb una paret tapiada, bona metàfora del que era la seva vida.

Ahir d'excursió per Girona vam dinara un lloc casolà i molt bo que es diu can Xifra, afortunada jo, vaig dedicar-me entre plat i plat a retratar aquestes metàfores.

MOCS, MAL DE COLL I UNA MICA DE FEBRE

Nadal. meravellós període de reunir-se al voltant de taules ben parades i disfrutar sense presses d'uns bons i deliciosos menjars acompanyats per vins, caves i algun champagne ben triats. Malauradament aquest any tinc les papil.les gustatives atrofiades per unes dècimes de febre, uns mocs intensos que semblen que han decidit no minvar i un mal de coll digne dels fumadors de ducados.

En fi, així si avui a la sogre no li queda bé la beixamel de sant esteve, no podré rondinar. un drama!

I'M SORRY

Entre les notíces que hem degustat avui mentres sopàvem m'ha cridat l'atenció la nova campanya de GreenPeace on líders polítics com Lula da Silva, Barack Obama, Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i el sr. Zapatero apareixen retrats amb uns quants anys de més i es lamenten amb un contundent I'M SORRY per no haver fet res per aturar el canvi climàtic. Personalment penso que ells i uns quants més podríem arrepentir-se d'altres coses, però ja se sap que millor comunicat un missatge i prou en un anunci.

El fet, és q a mi personalmnet m'ha impactat. Perquè la imatge d'aquesta gent més vella dóna sensació d'atrofiament general ( o +), i de com estarà el medi ambient, segon perquè els polítics en general, poden disposar d'un ampli vocabulari però expressions com PERDÓ, HO SENTO, M'he EQUIVOCAT no van excessivament sobrats... i es preocupant no?

en podríem aprendre una mica

aquesta setmana per motius de feina he estat al centre nord de la Península i independentment de que s'hi mengi molt bé, i hi hagi llocs molt xulos per poder visitar (algun dia hi tornaré per plaer) a partir de les 7 /8 de la tarda els carrers de la majoria de ciutats em desperten un bon rotllo perquè estan envaits de bars de tapes, on disfrutar d'una bona cervesa acompnayada d'un bon pinxo. I m'encanta veure com la gent es recull allà, després de la feina per estar amb els amics. I no sé si és la llum , els llocs vells amb encant o l'animació, que fan d'aquests petits centres de trobades petits santuaris.

I llavors és quan m'enyoro d'Edinburgh, perquè allà els bars també tenien aquest encant però sense els pinxos es clar però sempre hi acabàvem el dia fent una pinta a les 8 del vespre i amb música en directe.

Sí, n'hauríem d'aprendre una mica, i potser ser menys freds.

M'ha tornat a passar

Ara fa un any, apretant les tecles amb pressa del teclat, vaig fer un acte que va fer girar-me 90 º la pantalla. Vaig solucionar-ho girant la pantalla, però avui no puc fer servir aq mètode rudimentari pq és un portàtil. Propostes?

...

No puc ressistir-me a tu,
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...

la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...

em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja

i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...

retrobaments

ahir sens dubte va ser una dia intens en quan a emocions i reflexions dels sentiments i com les relicions amb les persones que ens trobem al llarg de la nostra vida i ens van apareixent es van transformant, o potser, no tant?

Ahir amb l'excusa de baixar a Barcelona per veure una nova personeta que acabava d'arribar al món, vaig quedar per fer una cervesa, bé van ser dues, amb una amiga de la facultat. Diguem-li B.

B va estar present a la meva vida universitària de manera força intensa: festes, treballs i recorreguts en cotxe. Feia més de sis anys llargs que no veia a B , deixar de treballar a BCN em va fer perdre alguns contactes, però el cert i agradable del cas, és que al cap de 10 minuts, la confiança amb què sempre li havia parlat i crec que ella a mi, va a aparèixer de nou com si el gap aquest de més de 6 anys s'hagués reduït a alguns dies. No sé ben bé perquè això és possible amb algunes persones mentres que altres, se't fan totalment estranyes, diferents.

El cas és que B pertanyia aquest primer grup.

I mentres parles i et poses el dia, i converteixes l'enciclopèdia dels teus darrers anys en un mini fascicle, t'adones -obvi, pero és quan hi pares atenció - que en paral.lel a la teva història en transcorren milers, com la de B.

El més graciós va ser, que vaig impirmir-me el planol de l'hospital on havia d'anar a la impressora del meu pare, i ell sempre fa servir fulls reciclats i el tren em van brillar els ulls quan vaig veure que el full per darrera portava una pàgina d'un treball que havíem fet anb B a la Uni i dues companyes +, S i N. Dolça coincidència!