una de les pel.lícules que més em va agradar als 22 anys, era SOLAS. Una peli molt senzilla sobre la vida i les persones. Hi havia una escena on una de les protagonistes, obria la finestra i es trobava amb una paret tapiada, bona metàfora del que era la seva vida.Ahir d'excursió per Girona vam dinara un lloc casolà i molt bo que es diu can Xifra, afortunada jo, vaig dedicar-me entre plat i plat a retratar aquestes metàfores.
1 comment:
veig que aquest cop la finestra no estava tapiada!!! espero la que la teva vida també estigui plena de bones vistes i no de tristes parets .
Post a Comment