11.2.10

recursos trobats dins un parèntesis de dos hores

Suposo que és normal que hi hagi períodes que les males experiències conflueixin, i suposo que com altres vegades les superarem per riure-nos-en després. Avui o ahir, tant se val, parlava amb un amic, d'un article que vaig començar a fer la revista que es diu emmotivame, i que probablement, ara que està a mitges, i amb la perspectiva que tinc em costarà acabar-ho, tot i que al mateix, sabia que al meu entorn, podria trobar recursos per acabar-lo.

Aquesta tarda, després d'haver dinat a les 4, i d'haver sortit de la feina amb certa desmotivació m'ha tocat liderar un grup de treball nombrós de persones que malauradament estant patint una malaltia. molt greu. No sé com m'ho he fet, pe`ro d'algun lloc dec haver tret l'energia suficient, per haver pogut treballant durant garebé dues hores, amb més de 35 persones i haver fet bromes, explicat històries i sobretot posat molta il.lusió, a part d'haver recollit un bon llistat d'idees.
Tot i que jo m'he endut realment és el bon regust d'haver ajudat a distreure'ls durant un breu parèntesis de les seves pors, i ells encara no ho sàpiguen , ells de les meves.
així que gràcies. moltes.

1 comment:

Enricu said...

Els teus dies deuen ser més llargs que els meus. Com t'ho fas per fer tantes coses?

I aquesta revista, de què va tot plegat? ets un cul inquiet!!