El cos és savi

dijous, després d’una jornada de 11hores i 25 minuts, descomptats ja
els 30 minuts amb què vaig dinar, vaig anar a sopar a un lloc agradable de
picoteo. Vaig disfrutar d’una merescudada canya, una copa de verdejo i un
licor de mora deliciós.
Al aixecar-me a les 12 de la nit, tal com si anés amb la carrossa de la ventafocs, me’l
vaig mirar i li vaig dir, em sembla que m’estic perdent.
Quan vaig tornar a recuperar La consciència estava estirada aL terra, amb
tot El restaurant , bé els seus caps que em miraven i opinaven.
Alguns van dir que tenia sentir de l’humor, perquè vaig dir, “llàstima q no
tinc camara de fotos per inmortalitzar tan ridícula situació”.
Quan vaig arribar a casa, va ser el cap el que es va desplomar.
Sort que ja és cap de setmana