dels 6, als 7, i et plantes als 8

en algun moment indeterminat del próces de passar als 6 mesos, un dia t'adones, que la visió dels teus baixos és totalment nul.la... el curiós és que et preguntes, quin dia et vas aixecar i no t'hi arribava la vista del tot i et sents en certa manera malament per haver-te'n adonat ara que ja és massa tard .... i no et vas poder acomiadar...

en paral.lel els moviments interns es succeeixen... quasi per art de màgia.... petites i sobtades manifestacions que et roben tota la teva atenció....

i a partir dels 7, a vegades desde fora veus com a la teva expanxa (ara és d'ella) es dibuixen i contornegen uns moviments peculiars ... Sempre has sabut que ella és allà... però quan t''hi pares a pensar plenament... t'invaeix una sensació de vertigen... " tinc una coseta de 40 i pico centímetres doblegadeta dins la panxa"

i passades les 35 setmanes et diuen que ja fa 2,4 kg, que està molt bé... i respires fons i dones mil gràcies per què tot per ara ha anat molt bé i t'has trobat bé fins ara que tens sensació de xinxetes a le sparts baixes (=primeres contraccions)

i estàs ja més pesada que mai, i et diuen que ja només queda una volta a les pistes... una volta que hi ha moments vols fer-la molt a poc a poc, sense presses, i altres, volant....