



els records que ens emportem de les ciutats són com les fotografies, depenen de la llum que vam saber trobar a les diferents perpectives, de com vam fer jugar els objectius, de la velocitat per la que ens vam deixar portar pels seus carrers, de com vam entendre, interpretar l'objecte a fotografiar. La setmana passada vaig fer sens subte la meva millor interpretació de París: fascinant, bucòlica, atrevida, melòdica, siberita, liberal, romàntica i amb uns cels força nublats però infinits.

2 comments:
Tot i semblar el caganer, m' encanta la foto!
Encara que sigui un tòpic, a mi sempre em quedarà París.Ha estat un bell(i vell!) somni fet realitat.Gràcies!
Post a Comment