No tinc ni idea del nombre de professors amb els que em dec haver creuat a l'escola, institut o la universitat, però sens dubte n'hi va haver un que va em marcar moltíssim, el que més.
El Sr. Rodríguez em va fer apassionar per les matemàtiques, tant que em vaig arribar a plantejar seriosament estudiar Matemàtiques a la Universitat, però a més era un home savi, que amb frases ben curioses ensenyava un coneixement de la vida molt més pràctic que algunes de les futileses que vam haver d'estudiar.
Sens dubte, les hores de matemàtiques amb aquest senyor moreno, un pèl pelut i que sempre duia un mocador per la suor van ser les millors hores del món.
Em recordo que només arribar a casa feia els problemes, i eren els únics deures que disfrutava fent. No sé ben bé perquè, però les mates em semblaven un art, un problema que sempre podies solucionar.
Malauradament, avui m'ha vingut a la memòria perquè ens ha deixat, i gràcies al facebook (alguna cosa bona tb té) ens hem retrobat i comunicat amb antics discípuls de tan il.lustre professor.
Comparteixo amb vosaltres algunes d'aquestes magnifiques frases que deia aquest senyor, curioses sobretot per com les deixava anar, que al sentir-les de nou m'han retornat a aquelles meravelloses classes de 8è:
"el mundo esta divido en tres grupos: personas, gente y gentuza"
"Ustedes han visto el mundo por un agujero, y el agujero estaba tapao!!!"
"que ganas tienes de ir nadando hacia el horizonte cuando la costa es más larga"
"que manía tenéis siempre de andar mirando el suelo con los que hay que ver para arriba"
i com convertia les x ens famosos ornitoringos con un lazito rosa colorado.
... gracies sr. rodríguez, per haver-me fet apendre a mirar enlaire, tan de bó, tots els mestres tinguessin alguna cosa de vostè, va ser un plaer haver compartit el curs de 8è (1990-1991)
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment