una magnífica tarda

En els darrers mesos he tinguda oblidada per diverses circumstàncies una de les meves activitats preferides.
Avui, ben dinat, i aprofintant que el meu pare ahir va fer anys i em venia de gust estar una estoneta amb ell, hem pujat al cine junts,
La idea és que ell anés a veure l'estrena que pertOcava per fer la crítica. Jo volia veure Revolutionay Road.

Per variar, no ens hem entés amb el meu progenitor, i m'ha comprat l'entrada per la peli d'estrena.
Curiosament, no m'he assabentat del que anava veure fins que ha començat i jo ja era dins la sala.

L'experiència de les gairebé dos hores que ha durat la peli ha estat magnífica. Ho repeteixo: MAGNÍFICA.

Perquè a part de que m'ha encantat la película (****), la sensació de la sorpresa, del no haver entrat en aquella sala a les fosques amb expectatives, ha fet que encara hagi disfrutat més.
I em pregunto, quants cops em deu haver passat que influenciada per l'entorn, pel que m'han explicat... he valorat millor o pitjor una peli.

Sí senyors sí, avui m'he reENAMORAT del cinema i de les fascinants sensacions que pot provocar.

Per cert. http://slumdog.filmax.com/