Cada dia penso: si, avui sortiré relativament a l'hora. No fa falta que siguin les 17:3o però perquè no les 19:30. Dec ser la més pèssima organitzadora del món, perquè no me'n surto... i les hores es consumeixen volant... i quan "deso"el cotxe les botiugues estan tancadas- molt mal senyal. És tard.
Arribes a casa i et trobes la cuina envaida pel lampista. Sí, a hores d'ara 22:27 quan escric, encara és aquí. I que no us faci llàstima el lampista perquè ve a les 19 de la tarda, i això si vé.
I ell sí que cobra x hores; i si jo a partir de les 7 de la tard no puc rendir tant, em pregunto si les seves hores no em surten molt cares.
Foto el camp.No tinc ganes de cuinar. Tinc son. I encara no tin l'index fet de la puta auditoria.
En fi: dos dies, i que sigui el que sigui.
4.2.09
Subscribe to:
Post Comments (Atom)

No comments:
Post a Comment