26.4.09

s'ha acabat la pròrroga.

Està clar que la vida són 4 dies mal comptats, i quan penses que aquesta d'està donant una merescuda pròrroga, en el moment menys pensat, sóna el final. Mai havies estat un jugador de primera, però hi havia un equip darrera teu, un equip magnífic que t'estimava i que et feia continuar estar al camp, anant al teu ritme, constant i sense cap ganes d'anar a la "banqueta".

Aquesta setmana en el teu camp hi hagut una intensitat tremenda. T'hauries emocionat si haguessis pogut ser-ne conscient (afortunadament els fàrmacs no t'ho han perm'es) , de com t'ha cuidat el teu equip. Tu dormies, però no s'han mogut d'allà.

El capità em va dir que no deixaria que patissis gens, i ho ha aconseguit.

un petó.

1 comment:

Africa said...

Segur que s' ha sentit acompanyat i estimat encara que no us ho pogués dir.Ara ja està en pau.Un petó