ens extraviem a vegades
en la tristesa de voler ser i no arribar,
de somiar i despertar-nos lluny del somni...
a vegades com ara, et recuperes
pletòric, eufòric, lliure,
F E L I Ç ...
faré una fotografia
i la recuperaré
quan la tristesa
et busqui.
29.12.08
28.12.08
Nous propòsits
Els nois de la colla l'any passat ens van regalar un simpàtic calendari on sortien com les seves respectives mares els havien portat al món. A part d'estar molt ben fet (les feines d'en Marc són impecables) les fotos insinuaven però sempre hi havia algun element diga-li fulla, canti o roda de carro que els hi tapava ...
El van fer un dia que feia un fred de mil dimonis i dubto que tinguessin masses manies perquè la càmara exposés públicament aquell "mixelin", uns pels que falten....
La part femenina, emocionada, vam manifestar que l'any que bé ens tocava a nosaltres. I l'any que bé ja està a aquí. Fins a tres dies abans de cap d'any, el calendari i les fotos estaven per fer... però ahir va ser el gran dia, després de decidir a les dotze de la nit del dia abans que ells es mereixien tenir el seu calendari.
La meitat ens havíem de depilar, l'altre meitat havíem de conseguir amb 14 hores eliminar els quilos acumulats durant mesos de comilones, cerveses, i campanes del gimnàs. Acabàvem de començar l'operació VULL SORTIR ESTUPENDA DAVANT LA CÀMARA: NECESSITO UN MIRACLE.
La sessió va ser peculiar. Mig malalta, vaig canviar l'objectiu a la càmara i vaig començar a disparar per fer proves de llum. Ara, el més important, no era la llum sino la perspectiva, que sí que pot fer miracles.
És curiós i divertit va ser veure com de la vergonya inicial vam acabar gairebé tres hores amb pilotes o semi per un pis. I és que deu ser que anar despullat és del més natural!
En fi, avui ja tenim el muntage acabat i què COLLONS: ESTEM ESTUPENDES DAVANT LA CÀMARA. VISCA LA BONA PERSPECTIVA!!!
Tot i això, i per evitar-me retrets per l'edició del 2010, demà comenco a fer dieta!!
El van fer un dia que feia un fred de mil dimonis i dubto que tinguessin masses manies perquè la càmara exposés públicament aquell "mixelin", uns pels que falten....
La part femenina, emocionada, vam manifestar que l'any que bé ens tocava a nosaltres. I l'any que bé ja està a aquí. Fins a tres dies abans de cap d'any, el calendari i les fotos estaven per fer... però ahir va ser el gran dia, després de decidir a les dotze de la nit del dia abans que ells es mereixien tenir el seu calendari.
La meitat ens havíem de depilar, l'altre meitat havíem de conseguir amb 14 hores eliminar els quilos acumulats durant mesos de comilones, cerveses, i campanes del gimnàs. Acabàvem de començar l'operació VULL SORTIR ESTUPENDA DAVANT LA CÀMARA: NECESSITO UN MIRACLE.
La sessió va ser peculiar. Mig malalta, vaig canviar l'objectiu a la càmara i vaig començar a disparar per fer proves de llum. Ara, el més important, no era la llum sino la perspectiva, que sí que pot fer miracles.
És curiós i divertit va ser veure com de la vergonya inicial vam acabar gairebé tres hores amb pilotes o semi per un pis. I és que deu ser que anar despullat és del més natural!
En fi, avui ja tenim el muntage acabat i què COLLONS: ESTEM ESTUPENDES DAVANT LA CÀMARA. VISCA LA BONA PERSPECTIVA!!!
Tot i això, i per evitar-me retrets per l'edició del 2010, demà comenco a fer dieta!!
24.12.08
petons, abraçades, missatgets ... és això nadal?
Avui a la feina tothom es despedeix amb missatges positius. No ha tocat la grossa, però les persones comencen vacances (alguns mudances,...), i hi ha un sentiment desmesurat d'alegria que s'encomana.... o això sembla i tothom s'abraça i es fan petons, molt petons (tan faltats, anem?)
Alguns porten coca per esmorzar, altres et conviden a una coke, però tots quan marxen ens abracem, ens desitgem bones festes i tota la felicitat blabla bla del món... La feina acumulada és la mateixa, però ens pesa menys i el company de davant amb qui mai et parles et comença a semblar una persona entranyable...
M'acabarant fent creure que a part del l'anunci del Corte Ingles, el Nadal té alguna cosa més... Ens podríem fer petons i abraçades tot l'any si ens fa sentir més feliços, no?
Alguns porten coca per esmorzar, altres et conviden a una coke, però tots quan marxen ens abracem, ens desitgem bones festes i tota la felicitat blabla bla del món... La feina acumulada és la mateixa, però ens pesa menys i el company de davant amb qui mai et parles et comença a semblar una persona entranyable...
M'acabarant fent creure que a part del l'anunci del Corte Ingles, el Nadal té alguna cosa més... Ens podríem fer petons i abraçades tot l'any si ens fa sentir més feliços, no?
21.12.08
vacances o un diumenge com un altre
feia dos dies sencers que no em conectava a hotmail's, facebook, etc.... avui he llegit almenys 13 escrits o frases de COMENÇO VACANCES, dos dies i de VACANCES, MITJA HORA I COMENÇO VACaNCES... FINS EL 8 DE VACANCES....
Malauradament, a alguns ens queda de vacances el que queda de diumenge. Sort que avui en fan una del Tim Burton, que no és la millor però tampoc és el PLANETA DE LOS SIMIOS
Malauradament, a alguns ens queda de vacances el que queda de diumenge. Sort que avui en fan una del Tim Burton, que no és la millor però tampoc és el PLANETA DE LOS SIMIOS
8.12.08
divagacions
Les persones ens queixem per vici, i jo més. Desdel mes de juny, desde quan tenia clar que aquest estiu no anava de vacances i amb raó, tenia una mena de insatisfacció. El primer és el primer. Però viatjar és fantàstic.
Com a casa no s'hi dorm enlloc, però si et despertes a una ciutat fascinant, val la pena no haver dormit també.
Després de gairebé 9 mesos sense sortir del poble (uf, com un embaràs, se'm farà llarg) tinc uns bitllets que m'esperen. Encara falten uns dies però mentrestant continuaré somiant desperta en el meu llit. perdó, volia dir al de la meva sogra
Com a casa no s'hi dorm enlloc, però si et despertes a una ciutat fascinant, val la pena no haver dormit també.
Després de gairebé 9 mesos sense sortir del poble (uf, com un embaràs, se'm farà llarg) tinc uns bitllets que m'esperen. Encara falten uns dies però mentrestant continuaré somiant desperta en el meu llit. perdó, volia dir al de la meva sogra
3.12.08
bso
Vaig conèixer a l'Alberto fa més de 5 anys. A la meva actual feina, a part de passar-m'ho bé, he tingut la sort de conèixer exemplars magnífics de la nostra espècie -un luxe en perill d'extinció. L'Alberto és un d'ells.
Avui hem sopat junts. En les primeres xerrades que havíem tingut, ell ja havia manifestat la seva passió per la música... i sobretot pels sentiments i paraules que la música ens pot provocar. Volia ser músic, però... semblava que anés molt tard.
Fa 5 anys, ratllàvem els 30(ell) i 25(jo), i ironitzavem de que als 30 i pico no neixen estrelles del rock o de la cançó. Avui sopant m'ha caigut un altre tòpic. L'Albertito, o ALBERTº (nom musical) m'ha deixat escoltat una cançó que va composar en només 12 mesos de "fotre" mà a la guitarra clàssica que havia adquirit
Sí, senyors sí, no me la puc treure del cap. M'agradaria creure que en breu la sentiré a la ràdio.
Gràcies Alberto per haver posat tan bona banda sonora a la vetllada d'avui.
Avui hem sopat junts. En les primeres xerrades que havíem tingut, ell ja havia manifestat la seva passió per la música... i sobretot pels sentiments i paraules que la música ens pot provocar. Volia ser músic, però... semblava que anés molt tard.
Fa 5 anys, ratllàvem els 30(ell) i 25(jo), i ironitzavem de que als 30 i pico no neixen estrelles del rock o de la cançó. Avui sopant m'ha caigut un altre tòpic. L'Albertito, o ALBERTº (nom musical) m'ha deixat escoltat una cançó que va composar en només 12 mesos de "fotre" mà a la guitarra clàssica que havia adquirit
Sí, senyors sí, no me la puc treure del cap. M'agradaria creure que en breu la sentiré a la ràdio.
Gràcies Alberto per haver posat tan bona banda sonora a la vetllada d'avui.
18.11.08
Mètode tradicional vs Informàtica
Avui he fet front a un problema informàtic d'una manera primitiva però pràctica.
¿Què haguessiu fet si se us hagués girat la pantalla i no poguessiu recuperar la seva horitzontalitat natural?
Doncs girar l'ordenador, no?
¿Què haguessiu fet si se us hagués girat la pantalla i no poguessiu recuperar la seva horitzontalitat natural?
Doncs girar l'ordenador, no?
15.11.08
Tupper Sex i la revolució de la joguina sexual
Avui no estava previst però he acabat assistint a un tupper sex. M'ha tirat més el sopar i la companyia, ja que estva cansada, però com que en el fons era una experiència comercial diferent i picant m'he acabat apuntant.
La conclusió del sopar és l'EROS un fantàstic gel lubrincant amb gust a kiwi i maduixa, altament refrescant i totalment comestible -com ens anava recordant en Pau, el coordinador de la sessió. Un tio avorrit. Tenia la sensació que en Pau tenia el PDS (programa de desarrollo sexual de D'IESE )però que li faltava pràctica o si més no passió.
El curiós, potser per compromís, per curiositat, per què el punt de venta ho provocava però totes hem acabat comprant!!! Quin gran invent comercial això del tupper sex!
La conclusió del sopar és l'EROS un fantàstic gel lubrincant amb gust a kiwi i maduixa, altament refrescant i totalment comestible -com ens anava recordant en Pau, el coordinador de la sessió. Un tio avorrit. Tenia la sensació que en Pau tenia el PDS (programa de desarrollo sexual de D'IESE )però que li faltava pràctica o si més no passió.
El curiós, potser per compromís, per curiositat, per què el punt de venta ho provocava però totes hem acabat comprant!!! Quin gran invent comercial això del tupper sex!
12.11.08
... citas
Necesitamos desesperadamente que nos cuenten historias.
Tanto como el comer, porque nos ayudan a organizar la realidad e iluminan el caos de nuestras vidas.
Paul Auster
definitivamente si, o si no lo iluminan, que nos ayuden a oscurecerlo lo suficiente para poder olvidarnos temporalmente. buenas noches.
Tanto como el comer, porque nos ayudan a organizar la realidad e iluminan el caos de nuestras vidas.
Paul Auster
definitivamente si, o si no lo iluminan, que nos ayuden a oscurecerlo lo suficiente para poder olvidarnos temporalmente. buenas noches.
8.11.08
un "bitxo" molt gran
avui he trobat aquets cuc, oruga, bitxo, degustant en jasmí que tinc al balcó... no sé si és perillós o no, jo només li he tocat una poteta... però és inmens, i té els colors d'una serp...
6.11.08
una sirena per molts "bandidos"
Fa unes setmanes que vaig canviar de gimnàs... els motius no són trascencents així que el fet és que desde setembre vaig a un nou club... no és un gimnàs és un club (suposo que sona més bé)
Habitualment els gimnàs em fan sentir malament.. no només no em sentó còmoda amb la roba d'esport sino que em quedo suada com un poll després de qualsevol classe i amb la cara d'un color vermell... probablement és la raó per la qual prefereixo desde fa anys la piscina...
Avui hi he fet la meva primera classe d'aquagim.
Habitualment el gimnàs aquatic és seguit per persones de més edat, majoritàriamnet dones... avui pero m'he sorprès. Eren les 21 i s'ha produit una desfilada d'homes entre 22 i 30 anys. Jo dins l'aigua, moníssima amb el gorret vermell, em preguntava que atreia a aquells homes a l'aigua
Llavors una veu ha dit "Comencem" i he entés sense cap dubte que motiva a aquell col.lectiu jove, masculí, alterat...
La sessió és coordinada per una "sirena" de pell bruna. Impressionant. Sóc hereto però reconec la bellesa).
La classe comença a bon ritme... la música a tope... tot bé.. sona la banda sonora de full monty i els homes ja dins l'aigua comnecen a cridar... cada cop el crit amb el ehh! de full monty és més fort, començo a riure... me'ls imagino a tots amb la cara blanca i blava a l'estil wallace, però ells van a lluitar per emportar-se un "peix" molt preuat...
Després de 5 anys de gimnàs a l'aigua era el primer cop que sentia a les feres cantar... estarien hiptonitzats pels moviments de la Sirena indicant com havien de fer anar les mans en el nou medi... i moure el suro allargat?
El millor perÒ ha estat el final de la sessió, quan els estiraments s'han acompanyat amb el Miguel Bosé. endevideneu la cançó ? sÍ, efectivament Amante Bandido. Els homes han començat a a cantar-li a la seva sirena... amb passió desesperada, quedaven 2 minuts d'estiraments i la Sirena hauria de tornar a submergir-se al seu ocèà, deixant tot de cors malferits als seus aquàtics amants.
Mai havia rigut tan a dins l'aigua. El proper dimarts hi torno.
Habitualment els gimnàs em fan sentir malament.. no només no em sentó còmoda amb la roba d'esport sino que em quedo suada com un poll després de qualsevol classe i amb la cara d'un color vermell... probablement és la raó per la qual prefereixo desde fa anys la piscina...
Avui hi he fet la meva primera classe d'aquagim.
Habitualment el gimnàs aquatic és seguit per persones de més edat, majoritàriamnet dones... avui pero m'he sorprès. Eren les 21 i s'ha produit una desfilada d'homes entre 22 i 30 anys. Jo dins l'aigua, moníssima amb el gorret vermell, em preguntava que atreia a aquells homes a l'aigua
Llavors una veu ha dit "Comencem" i he entés sense cap dubte que motiva a aquell col.lectiu jove, masculí, alterat...
La sessió és coordinada per una "sirena" de pell bruna. Impressionant. Sóc hereto però reconec la bellesa).
La classe comença a bon ritme... la música a tope... tot bé.. sona la banda sonora de full monty i els homes ja dins l'aigua comnecen a cridar... cada cop el crit amb el ehh! de full monty és més fort, començo a riure... me'ls imagino a tots amb la cara blanca i blava a l'estil wallace, però ells van a lluitar per emportar-se un "peix" molt preuat...
Després de 5 anys de gimnàs a l'aigua era el primer cop que sentia a les feres cantar... estarien hiptonitzats pels moviments de la Sirena indicant com havien de fer anar les mans en el nou medi... i moure el suro allargat?
El millor perÒ ha estat el final de la sessió, quan els estiraments s'han acompanyat amb el Miguel Bosé. endevideneu la cançó ? sÍ, efectivament Amante Bandido. Els homes han començat a a cantar-li a la seva sirena... amb passió desesperada, quedaven 2 minuts d'estiraments i la Sirena hauria de tornar a submergir-se al seu ocèà, deixant tot de cors malferits als seus aquàtics amants.
Mai havia rigut tan a dins l'aigua. El proper dimarts hi torno.
27.10.08
un gran acompanyant per un gran viatge
Hi ha persones que apareixen a la teva vida de manera accidental... i uns anys després tens la sensació que són imprescindibles... que el temps viscut ha estat poc més que un anunci meravellós... quan en realitat ha estat un llargmetratge... d'aquells que no guanyen un oscar però amb qui la crítica s'emociona a Cannes...
fa només unes setmanes que tinc clar, que estic a punt d'agafar un tren que em separa de la nostra estació, que em preparo per dir-te adéu... i ja se'm fa un nus a l'estomac...
Ara encara estic amb tu, en un present que m'agrada, que estimo, on em sento jo, segura, magnífica, ... sento que estic "bordant" el paper pefecte... que la química aflora, que el guió està fet a la meva vida...
Surto tard dels assajos però el resultat compensa... Teníem pocs recursos però el muntage ha estat excel.lent. O si més no, a mi m'ho sembla.
Es tanquen els focus.
Ara de nou, matissat pel cava, el sentiment dual de voler interpretar dos papers m'apreta... Suposo que tinc por de no poder fer de nou una interpretació magistral, de no poder trobar-te entre tanta ficció... de ser un punt egoïsta i no voler un remake de la meva interpretació
S'obren de nou els llums.
Em concentro. Ho puc fer. Ho puc fer sola. M'he fet gran, una gran dona, i tinc les forces i la il.lusió per fer-ho. És l'avantatge d'haver comptat amb un gran director
Tanco els ulls.
Ja sóc dalt del tren... recordo, m'emociono,us anyoro, en dues hores creuaré la frontera... NERVIS, PORS, EMOCIONS... el destí promet...em costa però sé que és el paper somiat
Gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.
fa només unes setmanes que tinc clar, que estic a punt d'agafar un tren que em separa de la nostra estació, que em preparo per dir-te adéu... i ja se'm fa un nus a l'estomac...
Ara encara estic amb tu, en un present que m'agrada, que estimo, on em sento jo, segura, magnífica, ... sento que estic "bordant" el paper pefecte... que la química aflora, que el guió està fet a la meva vida...
Surto tard dels assajos però el resultat compensa... Teníem pocs recursos però el muntage ha estat excel.lent. O si més no, a mi m'ho sembla.
Es tanquen els focus.
Ara de nou, matissat pel cava, el sentiment dual de voler interpretar dos papers m'apreta... Suposo que tinc por de no poder fer de nou una interpretació magistral, de no poder trobar-te entre tanta ficció... de ser un punt egoïsta i no voler un remake de la meva interpretació
S'obren de nou els llums.
Em concentro. Ho puc fer. Ho puc fer sola. M'he fet gran, una gran dona, i tinc les forces i la il.lusió per fer-ho. És l'avantatge d'haver comptat amb un gran director
Tanco els ulls.
Ja sóc dalt del tren... recordo, m'emociono,us anyoro, en dues hores creuaré la frontera... NERVIS, PORS, EMOCIONS... el destí promet...em costa però sé que és el paper somiat
Gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.
23.10.08
sol.litud
Avui a la feina ha vingut una entitat sol.lidària que col.labora amb persones que malauradament els hi ha tocat conviure amb una malaltia. És la quarta vegada que venen. El primer cop eren 25, i el grup ha anat creixent fins a convertir-se en més de 80 persones.
Quan venen visites a l'empresa, "parem" moltes coses. D'entrada fa "mandra" perquè voldrà dir sortir més tard, deixar de fer coses que demà farà que sortis més tard... però llavors quan venen i sobretot quan ja marxen, tens una agradable sensació, la de l'agraïment... (que facil és fer coses pels altres i que difícil sempre ens sembla)
Són persones totalment desconegudes que et miren als ulls i et donen les gràcies, algunes amb una sinceritat tan brutal que et va directe allà on més et pot tocar... i llavors t'emprenyes per haver estat tan egöista.
Una d'aquestes persones que visitaven l'empresa, se'm quedava enrera i li he dit "aviam si la perdrem i es quedarà sola". Ella se m'ha girat i m'ha afirmat : la pitjor sol.litud és la que pots sentir quan tens a prop algú i no sents res.
Gràcies a vostès per la seva visita i per encomanar-nos les ganes de viure.
Quan venen visites a l'empresa, "parem" moltes coses. D'entrada fa "mandra" perquè voldrà dir sortir més tard, deixar de fer coses que demà farà que sortis més tard... però llavors quan venen i sobretot quan ja marxen, tens una agradable sensació, la de l'agraïment... (que facil és fer coses pels altres i que difícil sempre ens sembla)
Són persones totalment desconegudes que et miren als ulls i et donen les gràcies, algunes amb una sinceritat tan brutal que et va directe allà on més et pot tocar... i llavors t'emprenyes per haver estat tan egöista.
Una d'aquestes persones que visitaven l'empresa, se'm quedava enrera i li he dit "aviam si la perdrem i es quedarà sola". Ella se m'ha girat i m'ha afirmat : la pitjor sol.litud és la que pots sentir quan tens a prop algú i no sents res.
Gràcies a vostès per la seva visita i per encomanar-nos les ganes de viure.
19.10.08
les finestres em fan por
Si comprar i triar en general és una cosa que m'agrada i personalment, que se'm dona bastant bé, en especial si parlem de roba o sabates, la cosa canvia quan parlem d'OBRES. Obres en majúsules.
Mig saturats després de 4 mesos intensos de botigues de parquet, banys, cuines, de demanar mil pressupostos... cada material és un túnel interminable i quan comences a veure la llum sempre acaba sorgint un dubte que et torna a fer quedar allà dins.
L'última parada dins el túnbel ha estat l'alumini. Si gris, si metal.litzat, si portes correderes, si menorquines i quan ja ho tens tot triat i ja estàs a punt de dir-li al proveïdor Endavant (un moment de màxima glòria) m'adono d'un complement de les dinestres de casa que m'exalta: el pom que hi va. Me'l miro per davant, de perfil, el toco, i em poso a riure. No pot ser. És una broma. Té forma de membre masculí. I cada cop que me'l miro m'imagino de qui uns mesos a casa estaré al sofà, i veuré un membre que em guinya l'ullet desde la finestra, o pitjor quan em trobi al bany... Faig recompte i tindré 8 membres masculins penjats per totes les habitacions, afortunadament a les correderes no n'hi van.
Li dic al Sr. MorningSide que em nego a tenir la casa de petits membres. Que amb un de veritat ja n'hi ha prou.
El senyor MorningSide se'l comença a mirar i comença a dibuixar un somriure.
Truca al proveïdor i li demana si ens en podrien portar un altre model amb una forma més subtil, innocent...Malauradament ahir vam anar a veure'l. Però només el fan amb color alumini i el nostre és gris graffiti.
Sí, estimats, tindré la casa amb petits membres masculins, en fi, parlant clar de penis, polles, tites, cucques, o com vostès li vulguin dir.
Mig saturats després de 4 mesos intensos de botigues de parquet, banys, cuines, de demanar mil pressupostos... cada material és un túnel interminable i quan comences a veure la llum sempre acaba sorgint un dubte que et torna a fer quedar allà dins.
L'última parada dins el túnbel ha estat l'alumini. Si gris, si metal.litzat, si portes correderes, si menorquines i quan ja ho tens tot triat i ja estàs a punt de dir-li al proveïdor Endavant (un moment de màxima glòria) m'adono d'un complement de les dinestres de casa que m'exalta: el pom que hi va. Me'l miro per davant, de perfil, el toco, i em poso a riure. No pot ser. És una broma. Té forma de membre masculí. I cada cop que me'l miro m'imagino de qui uns mesos a casa estaré al sofà, i veuré un membre que em guinya l'ullet desde la finestra, o pitjor quan em trobi al bany... Faig recompte i tindré 8 membres masculins penjats per totes les habitacions, afortunadament a les correderes no n'hi van.
Li dic al Sr. MorningSide que em nego a tenir la casa de petits membres. Que amb un de veritat ja n'hi ha prou.
El senyor MorningSide se'l comença a mirar i comença a dibuixar un somriure.
Truca al proveïdor i li demana si ens en podrien portar un altre model amb una forma més subtil, innocent...Malauradament ahir vam anar a veure'l. Però només el fan amb color alumini i el nostre és gris graffiti.
Sí, estimats, tindré la casa amb petits membres masculins, en fi, parlant clar de penis, polles, tites, cucques, o com vostès li vulguin dir.
16.10.08
...
sentia el buit de l'aire,
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,
corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,
la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...
l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,
corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,
la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...
l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques
1.10.08
La Felicitat...
.jpg)
FELICITAT:
1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet.
Sovint donem massa importància a fets trivials, innecessàries , i ens oblidem de coses que ens arrenquen somriures... màgiques instantànies, com la que vaig fer a París fa dos anys... disculpi'm per haver-lo "robat" amb la meva nikon deixada... però el seu somriure se'm va fer impossible...
28.9.08
b r u n a: el dibuix d''un pèndol
fa uns minuts llargs que porto un somriure especial entre els llavis. el motiu sembla ser que és la Bruna, una criatura fascinant que encara no conec, però que tindrà una mare fantàstica, la meva amiga, la meva AMIGA.
Estic estranya, assimilant-te Bruna, com prens forma, i com nosaltres deixem de ser adolescnetes per ser pares, i com les paraules d'Amor prenen una forma perfecta, completa... ha estat un plaer coneixe't... en secret, no t'he abraçat però m'has emocionat més del que et penses... i ja començo a estimar-te
Estic estranya, assimilant-te Bruna, com prens forma, i com nosaltres deixem de ser adolescnetes per ser pares, i com les paraules d'Amor prenen una forma perfecta, completa... ha estat un plaer coneixe't... en secret, no t'he abraçat però m'has emocionat més del que et penses... i ja començo a estimar-te
26.9.08
l'aina i la feina
L'Aina estava preocupada. Havia sigut una setmana laboralment massa dura i estressant. Les persones li havien tornat a demostrar que molts cops són altament decepcionants. Per culpa d'algunes, s'havia hagut de consegrar més que mai a la feina.
Més del que hagués volgut.
Dimecres a la nit, l'Aina quan tonrava de la seva empresa, indústries H, es va fotre un bon ensurt, El cansament la va porttar a girar en una carrer contradirecció.
I l'aina es preguna, compensa això?
Més del que hagués volgut.
Dimecres a la nit, l'Aina quan tonrava de la seva empresa, indústries H, es va fotre un bon ensurt, El cansament la va porttar a girar en una carrer contradirecció.
I l'aina es preguna, compensa això?
21.9.08
... històries infinites!
t'observava ahir, com sempre,
fascinada
per l'energia que despertes,
la passió que et belluga
te'n rius del nas que dius que et caracteritza
però més avait és un somriure que es perfila infinit
t'observava ahir, a la festa dels teus 50,
enamorada com el primer dia
del teu príncep blau de l'adoslecència
i un sentiment d'emoció
se m'enfilava per dins
pensant que encara hi ha històries sense data
de caducitat, sense presses ni pressions,
històries per les que val la pena viure
felicitats tieta!
quan en tingui 50 vull ser com tu.
fascinada
per l'energia que despertes,
la passió que et belluga
te'n rius del nas que dius que et caracteritza
però més avait és un somriure que es perfila infinit
t'observava ahir, a la festa dels teus 50,
enamorada com el primer dia
del teu príncep blau de l'adoslecència
i un sentiment d'emoció
se m'enfilava per dins
pensant que encara hi ha històries sense data
de caducitat, sense presses ni pressions,
històries per les que val la pena viure
felicitats tieta!
quan en tingui 50 vull ser com tu.
11.9.08
el meu 1er conte
l'Aina tenia els cabells cargolats, el llençol li embolicava el cos, presonera d'un malson estrany. Tot just ara, amb les parpelles del tot obertes, encara sentia que acabava de plorar. L'Albert es preguntava perquè. Feia només dues setmanes que dormien regularment junts i l'Aina sempre s'aixecava trista, pensativa.... poc quedava de la noia passionada de la nit anterior... la noia somiadora, dolça, fugosa. La dona que havia captivat del tot a l'Albert.
Ell ja havia comprès que el millor que podia fer mentres ella sortia del llit,i intentava fugir de la seva tristor matinera, era preparar-li un cafè.
I desde feia dos dies, al plat i dibuixava amb uns lacasitos que li havia portat la tieta Elvira de Mataró un somriure de colors.
El d'avui estava composat per 5 grocs i 4 vermells. Bona Diada.
Ell ja havia comprès que el millor que podia fer mentres ella sortia del llit,i intentava fugir de la seva tristor matinera, era preparar-li un cafè.
I desde feia dos dies, al plat i dibuixava amb uns lacasitos que li havia portat la tieta Elvira de Mataró un somriure de colors.
El d'avui estava composat per 5 grocs i 4 vermells. Bona Diada.
2.9.08
Tipologies Humanes. Part 1
Hi ha infinita varietat de personatges i persones. Alguns dels quals em desperten forces antipaties. Un d'aquest grup és el dels Delegadors. Qui són: un grup d'espavilats -que molt sovint fent-se passar per simpàtics i prologant-se amb elogis a la teva persona et demanen una col.laboració més que generosa per certs assumptes.El pitjor del cas, és quan algú , ni millor ni pitjor, però a l'altre banda d'aquest estil professional i a la vida en general, diu que sí a un delegador, hi ha moments que en plena consciència de la seva generositat se sent estafat. Amb el "delegador" però sobretot amb ell/a mateixta perquè n'és conscient però no pot evitar-ho.En aquest moment entra la frustració i l'enfadament amb un mateix -el pitjor de tots.
31.8.08
Pensament
És curiós, fa temps que vaig deixar de tenir-ne vint i pocs... i això ja m'hauria de fer pensar que m'estava fent gran... ara amb uns quants anys més, aquesta realitat se'm fa més visible... l'essència no ha canviat, però el cos ja no aguanta les festes d'abans, hem canviat el calimotxo i les xibeques per tasts de vins, degustacions de formatges... ja no ens cal ser els darrers d'abandonar la festa perquè les expectatives que tenim de la nit han canviat...
28.8.08
Reflexions 2.0
Avui, m'he extrevaiat per tres o quatre blogs, alguns mails i altres pàgines... i no paro de pensar en l'efecte que internet ha generat com a aparador de sentiments, sensacions, opinions, fets, que en la realitat en tres dimensions ens costaria de manifestar.
Bo, dolent, no sé, si més no és diferent i potser és l'escusa de deixar-nos portar, però el que em preocupa és que "coneguts" que ni tan sols sé com es diuen de cognom, de què fan, o el seu número de telèfon, em convidin a ser amics per plataformes com un facebook.... i llavors després de trobar-te'ls quan ja has acceptat la seva solictud d'amistat no hi hagi mai ni un cafè o una birra... un punt absurd, no?
Bo, dolent, no sé, si més no és diferent i potser és l'escusa de deixar-nos portar, però el que em preocupa és que "coneguts" que ni tan sols sé com es diuen de cognom, de què fan, o el seu número de telèfon, em convidin a ser amics per plataformes com un facebook.... i llavors després de trobar-te'ls quan ja has acceptat la seva solictud d'amistat no hi hagi mai ni un cafè o una birra... un punt absurd, no?
Subscribe to:
Comments (Atom)
