sentia el buit de l'aire,
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,
corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,
la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...
l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques
16.10.08
Subscribe to:
Post Comments (Atom)

No comments:
Post a Comment