Hi ha persones que apareixen a la teva vida de manera accidental... i uns anys després tens la sensació que són imprescindibles... que el temps viscut ha estat poc més que un anunci meravellós... quan en realitat ha estat un llargmetratge... d'aquells que no guanyen un oscar però amb qui la crítica s'emociona a Cannes...
fa només unes setmanes que tinc clar, que estic a punt d'agafar un tren que em separa de la nostra estació, que em preparo per dir-te adéu... i ja se'm fa un nus a l'estomac...
Ara encara estic amb tu, en un present que m'agrada, que estimo, on em sento jo, segura, magnífica, ... sento que estic "bordant" el paper pefecte... que la química aflora, que el guió està fet a la meva vida...
Surto tard dels assajos però el resultat compensa... Teníem pocs recursos però el muntage ha estat excel.lent. O si més no, a mi m'ho sembla.
Es tanquen els focus.
Ara de nou, matissat pel cava, el sentiment dual de voler interpretar dos papers m'apreta... Suposo que tinc por de no poder fer de nou una interpretació magistral, de no poder trobar-te entre tanta ficció... de ser un punt egoïsta i no voler un remake de la meva interpretació
S'obren de nou els llums.
Em concentro. Ho puc fer. Ho puc fer sola. M'he fet gran, una gran dona, i tinc les forces i la il.lusió per fer-ho. És l'avantatge d'haver comptat amb un gran director
Tanco els ulls.
Ja sóc dalt del tren... recordo, m'emociono,us anyoro, en dues hores creuaré la frontera... NERVIS, PORS, EMOCIONS... el destí promet...em costa però sé que és el paper somiat
Gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment