fa uns minuts llargs que porto un somriure especial entre els llavis. el motiu sembla ser que és la Bruna, una criatura fascinant que encara no conec, però que tindrà una mare fantàstica, la meva amiga, la meva AMIGA.
Estic estranya, assimilant-te Bruna, com prens forma, i com nosaltres deixem de ser adolescnetes per ser pares, i com les paraules d'Amor prenen una forma perfecta, completa... ha estat un plaer coneixe't... en secret, no t'he abraçat però m'has emocionat més del que et penses... i ja començo a estimar-te
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment