11.9.08

el meu 1er conte

l'Aina tenia els cabells cargolats, el llençol li embolicava el cos, presonera d'un malson estrany. Tot just ara, amb les parpelles del tot obertes, encara sentia que acabava de plorar. L'Albert es preguntava perquè. Feia només dues setmanes que dormien regularment junts i l'Aina sempre s'aixecava trista, pensativa.... poc quedava de la noia passionada de la nit anterior... la noia somiadora, dolça, fugosa. La dona que havia captivat del tot a l'Albert.
Ell ja havia comprès que el millor que podia fer mentres ella sortia del llit,i intentava fugir de la seva tristor matinera, era preparar-li un cafè.
I desde feia dos dies, al plat i dibuixava amb uns lacasitos que li havia portat la tieta Elvira de Mataró un somriure de colors.

El d'avui estava composat per 5 grocs i 4 vermells. Bona Diada.

No comments: