3.12.08

bso

Vaig conèixer a l'Alberto fa més de 5 anys. A la meva actual feina, a part de passar-m'ho bé, he tingut la sort de conèixer exemplars magnífics de la nostra espècie -un luxe en perill d'extinció. L'Alberto és un d'ells.

Avui hem sopat junts. En les primeres xerrades que havíem tingut, ell ja havia manifestat la seva passió per la música... i sobretot pels sentiments i paraules que la música ens pot provocar. Volia ser músic, però... semblava que anés molt tard.
Fa 5 anys, ratllàvem els 30(ell) i 25(jo), i ironitzavem de que als 30 i pico no neixen estrelles del rock o de la cançó. Avui sopant m'ha caigut un altre tòpic. L'Albertito, o ALBERTº (nom musical) m'ha deixat escoltat una cançó que va composar en només 12 mesos de "fotre" mà a la guitarra clàssica que havia adquirit

Sí, senyors sí, no me la puc treure del cap. M'agradaria creure que en breu la sentiré a la ràdio.

Gràcies Alberto per haver posat tan bona banda sonora a la vetllada d'avui.

No comments: