Hi ha persones que apareixen a la teva vida de manera accidental... i uns anys després tens la sensació que són imprescindibles... que el temps viscut ha estat poc més que un anunci meravellós... quan en realitat ha estat un llargmetratge... d'aquells que no guanyen un oscar però amb qui la crítica s'emociona a Cannes...
fa només unes setmanes que tinc clar, que estic a punt d'agafar un tren que em separa de la nostra estació, que em preparo per dir-te adéu... i ja se'm fa un nus a l'estomac...
Ara encara estic amb tu, en un present que m'agrada, que estimo, on em sento jo, segura, magnífica, ... sento que estic "bordant" el paper pefecte... que la química aflora, que el guió està fet a la meva vida...
Surto tard dels assajos però el resultat compensa... Teníem pocs recursos però el muntage ha estat excel.lent. O si més no, a mi m'ho sembla.
Es tanquen els focus.
Ara de nou, matissat pel cava, el sentiment dual de voler interpretar dos papers m'apreta... Suposo que tinc por de no poder fer de nou una interpretació magistral, de no poder trobar-te entre tanta ficció... de ser un punt egoïsta i no voler un remake de la meva interpretació
S'obren de nou els llums.
Em concentro. Ho puc fer. Ho puc fer sola. M'he fet gran, una gran dona, i tinc les forces i la il.lusió per fer-ho. És l'avantatge d'haver comptat amb un gran director
Tanco els ulls.
Ja sóc dalt del tren... recordo, m'emociono,us anyoro, en dues hores creuaré la frontera... NERVIS, PORS, EMOCIONS... el destí promet...em costa però sé que és el paper somiat
Gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.
23.10.08
sol.litud
Avui a la feina ha vingut una entitat sol.lidària que col.labora amb persones que malauradament els hi ha tocat conviure amb una malaltia. És la quarta vegada que venen. El primer cop eren 25, i el grup ha anat creixent fins a convertir-se en més de 80 persones.
Quan venen visites a l'empresa, "parem" moltes coses. D'entrada fa "mandra" perquè voldrà dir sortir més tard, deixar de fer coses que demà farà que sortis més tard... però llavors quan venen i sobretot quan ja marxen, tens una agradable sensació, la de l'agraïment... (que facil és fer coses pels altres i que difícil sempre ens sembla)
Són persones totalment desconegudes que et miren als ulls i et donen les gràcies, algunes amb una sinceritat tan brutal que et va directe allà on més et pot tocar... i llavors t'emprenyes per haver estat tan egöista.
Una d'aquestes persones que visitaven l'empresa, se'm quedava enrera i li he dit "aviam si la perdrem i es quedarà sola". Ella se m'ha girat i m'ha afirmat : la pitjor sol.litud és la que pots sentir quan tens a prop algú i no sents res.
Gràcies a vostès per la seva visita i per encomanar-nos les ganes de viure.
Quan venen visites a l'empresa, "parem" moltes coses. D'entrada fa "mandra" perquè voldrà dir sortir més tard, deixar de fer coses que demà farà que sortis més tard... però llavors quan venen i sobretot quan ja marxen, tens una agradable sensació, la de l'agraïment... (que facil és fer coses pels altres i que difícil sempre ens sembla)
Són persones totalment desconegudes que et miren als ulls i et donen les gràcies, algunes amb una sinceritat tan brutal que et va directe allà on més et pot tocar... i llavors t'emprenyes per haver estat tan egöista.
Una d'aquestes persones que visitaven l'empresa, se'm quedava enrera i li he dit "aviam si la perdrem i es quedarà sola". Ella se m'ha girat i m'ha afirmat : la pitjor sol.litud és la que pots sentir quan tens a prop algú i no sents res.
Gràcies a vostès per la seva visita i per encomanar-nos les ganes de viure.
19.10.08
les finestres em fan por
Si comprar i triar en general és una cosa que m'agrada i personalment, que se'm dona bastant bé, en especial si parlem de roba o sabates, la cosa canvia quan parlem d'OBRES. Obres en majúsules.
Mig saturats després de 4 mesos intensos de botigues de parquet, banys, cuines, de demanar mil pressupostos... cada material és un túnel interminable i quan comences a veure la llum sempre acaba sorgint un dubte que et torna a fer quedar allà dins.
L'última parada dins el túnbel ha estat l'alumini. Si gris, si metal.litzat, si portes correderes, si menorquines i quan ja ho tens tot triat i ja estàs a punt de dir-li al proveïdor Endavant (un moment de màxima glòria) m'adono d'un complement de les dinestres de casa que m'exalta: el pom que hi va. Me'l miro per davant, de perfil, el toco, i em poso a riure. No pot ser. És una broma. Té forma de membre masculí. I cada cop que me'l miro m'imagino de qui uns mesos a casa estaré al sofà, i veuré un membre que em guinya l'ullet desde la finestra, o pitjor quan em trobi al bany... Faig recompte i tindré 8 membres masculins penjats per totes les habitacions, afortunadament a les correderes no n'hi van.
Li dic al Sr. MorningSide que em nego a tenir la casa de petits membres. Que amb un de veritat ja n'hi ha prou.
El senyor MorningSide se'l comença a mirar i comença a dibuixar un somriure.
Truca al proveïdor i li demana si ens en podrien portar un altre model amb una forma més subtil, innocent...Malauradament ahir vam anar a veure'l. Però només el fan amb color alumini i el nostre és gris graffiti.
Sí, estimats, tindré la casa amb petits membres masculins, en fi, parlant clar de penis, polles, tites, cucques, o com vostès li vulguin dir.
Mig saturats després de 4 mesos intensos de botigues de parquet, banys, cuines, de demanar mil pressupostos... cada material és un túnel interminable i quan comences a veure la llum sempre acaba sorgint un dubte que et torna a fer quedar allà dins.
L'última parada dins el túnbel ha estat l'alumini. Si gris, si metal.litzat, si portes correderes, si menorquines i quan ja ho tens tot triat i ja estàs a punt de dir-li al proveïdor Endavant (un moment de màxima glòria) m'adono d'un complement de les dinestres de casa que m'exalta: el pom que hi va. Me'l miro per davant, de perfil, el toco, i em poso a riure. No pot ser. És una broma. Té forma de membre masculí. I cada cop que me'l miro m'imagino de qui uns mesos a casa estaré al sofà, i veuré un membre que em guinya l'ullet desde la finestra, o pitjor quan em trobi al bany... Faig recompte i tindré 8 membres masculins penjats per totes les habitacions, afortunadament a les correderes no n'hi van.
Li dic al Sr. MorningSide que em nego a tenir la casa de petits membres. Que amb un de veritat ja n'hi ha prou.
El senyor MorningSide se'l comença a mirar i comença a dibuixar un somriure.
Truca al proveïdor i li demana si ens en podrien portar un altre model amb una forma més subtil, innocent...Malauradament ahir vam anar a veure'l. Però només el fan amb color alumini i el nostre és gris graffiti.
Sí, estimats, tindré la casa amb petits membres masculins, en fi, parlant clar de penis, polles, tites, cucques, o com vostès li vulguin dir.
16.10.08
...
sentia el buit de l'aire,
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,
corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,
la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...
l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,
corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,
la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...
l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques
1.10.08
La Felicitat...
.jpg)
FELICITAT:
1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet.
Sovint donem massa importància a fets trivials, innecessàries , i ens oblidem de coses que ens arrenquen somriures... màgiques instantànies, com la que vaig fer a París fa dos anys... disculpi'm per haver-lo "robat" amb la meva nikon deixada... però el seu somriure se'm va fer impossible...
Subscribe to:
Comments (Atom)
