...

No puc ressistir-me a tu,
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...

la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...

em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja

i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...

retrobaments

ahir sens dubte va ser una dia intens en quan a emocions i reflexions dels sentiments i com les relicions amb les persones que ens trobem al llarg de la nostra vida i ens van apareixent es van transformant, o potser, no tant?

Ahir amb l'excusa de baixar a Barcelona per veure una nova personeta que acabava d'arribar al món, vaig quedar per fer una cervesa, bé van ser dues, amb una amiga de la facultat. Diguem-li B.

B va estar present a la meva vida universitària de manera força intensa: festes, treballs i recorreguts en cotxe. Feia més de sis anys llargs que no veia a B , deixar de treballar a BCN em va fer perdre alguns contactes, però el cert i agradable del cas, és que al cap de 10 minuts, la confiança amb què sempre li havia parlat i crec que ella a mi, va a aparèixer de nou com si el gap aquest de més de 6 anys s'hagués reduït a alguns dies. No sé ben bé perquè això és possible amb algunes persones mentres que altres, se't fan totalment estranyes, diferents.

El cas és que B pertanyia aquest primer grup.

I mentres parles i et poses el dia, i converteixes l'enciclopèdia dels teus darrers anys en un mini fascicle, t'adones -obvi, pero és quan hi pares atenció - que en paral.lel a la teva història en transcorren milers, com la de B.

El més graciós va ser, que vaig impirmir-me el planol de l'hospital on havia d'anar a la impressora del meu pare, i ell sempre fa servir fulls reciclats i el tren em van brillar els ulls quan vaig veure que el full per darrera portava una pàgina d'un treball que havíem fet anb B a la Uni i dues companyes +, S i N. Dolça coincidència!

els nens i JO

Els darrers mesos, la meva relació amb els infants s'ha vist incrementada notablement per un fet. TRes de les meves millors amigues han sigut mares en el darrer any i a partir d'aquí se m'ha obert un gran ventall de coneixement que fins ara tenia "aparcat".
És curiós com de cop comences a dominar un ampli vocabulari ¿Quan abans havíem parlat de còlics? i comences a desenvolupar unes noves relacions i actituts amb aquestes mini personetes i et descobreixes aa tu mateix fent "gracietes" i a utilitzar els diminutius que sempre criticaves a la teva pobre mare.

En fi, jo pensava que estava madurant en aquestes relacions i que començava a dominar el tema i aquesta tarda decidida he entrat a una botiga pq a una amiga meva demà li provoquen el part i així ja tenia el detallet... Li he explicat a la dependenta/propietària com per mi havia de ser la roba de nen: que no apreti, fresca, poc gruixuda, no clon de la dels pares, no rosa, no massa blava.... i no sé que dec haver fer malamnet perquè m'ha dit "ets molts graciosa parlant dels nens"....

trivialitats femenines

Fins ara havia estat un dia fantàstic, bé, almenys correcte. Cap "cristo" a la feina, jornada finalitzada prou aviat, bons plans pel vespre "DEJAME ENTRAR" que tinc reservada el videoclub i que aniré a buscar després de la piscina fins que ara mateix, per questió de segons se m'ha esguinçat el meu vestit preferit... i no, no té solució. ¿Per què els panys de les portes són tan poc respectuosos amb les meves peces + estupendes.
Tan contenta i mona que em sentia aquest matí amb el vestit ANNA RITA N super troballa de rebaixes de l'estiu passat. En fi un drama.

Vaig a posar el cap a dins la piscina aviam si em canvia l'humor.