14.2.09

una magnífica tarda

En els darrers mesos he tinguda oblidada per diverses circumstàncies una de les meves activitats preferides.
Avui, ben dinat, i aprofintant que el meu pare ahir va fer anys i em venia de gust estar una estoneta amb ell, hem pujat al cine junts,
La idea és que ell anés a veure l'estrena que pertOcava per fer la crítica. Jo volia veure Revolutionay Road.

Per variar, no ens hem entés amb el meu progenitor, i m'ha comprat l'entrada per la peli d'estrena.
Curiosament, no m'he assabentat del que anava veure fins que ha començat i jo ja era dins la sala.

L'experiència de les gairebé dos hores que ha durat la peli ha estat magnífica. Ho repeteixo: MAGNÍFICA.

Perquè a part de que m'ha encantat la película (****), la sensació de la sorpresa, del no haver entrat en aquella sala a les fosques amb expectatives, ha fet que encara hagi disfrutat més.
I em pregunto, quants cops em deu haver passat que influenciada per l'entorn, pel que m'han explicat... he valorat millor o pitjor una peli.

Sí senyors sí, avui m'he reENAMORAT del cinema i de les fascinants sensacions que pot provocar.

Per cert. http://slumdog.filmax.com/

12.2.09

...

A les fosques em trobo:
silenci, concentració...
no me'n surto amb aquesta taula
...
respiro, respiro fort...

fORT!

un pensament em comença
a perseguir, cada cop va més ràpid,
em desconcentrA del tot,
he de fer força amb el llavi
per retenir-te
estàs magnífic, duies massa temps tancat
i de cop esclates, partint-me tota,
excitant.me el cos, la ment...
l'entorn ens descobreix diferent...

ha estat una sensació MAGNÍFICA

4.2.09

S'acabarà aquesta setmana...?

Cada dia penso: si, avui sortiré relativament a l'hora. No fa falta que siguin les 17:3o però perquè no les 19:30. Dec ser la més pèssima organitzadora del món, perquè no me'n surto... i les hores es consumeixen volant... i quan "deso"el cotxe les botiugues estan tancadas- molt mal senyal. És tard.
Arribes a casa i et trobes la cuina envaida pel lampista. Sí, a hores d'ara 22:27 quan escric, encara és aquí. I que no us faci llàstima el lampista perquè ve a les 19 de la tarda, i això si vé.

I ell sí que cobra x hores; i si jo a partir de les 7 de la tard no puc rendir tant, em pregunto si les seves hores no em surten molt cares.

Foto el camp.No tinc ganes de cuinar. Tinc son. I encara no tin l'index fet de la puta auditoria.
En fi: dos dies, i que sigui el que sigui.