b r u n a: el dibuix d''un pèndol

fa uns minuts llargs que porto un somriure especial entre els llavis. el motiu sembla ser que és la Bruna, una criatura fascinant que encara no conec, però que tindrà una mare fantàstica, la meva amiga, la meva AMIGA.
Estic estranya, assimilant-te Bruna, com prens forma, i com nosaltres deixem de ser adolescnetes per ser pares, i com les paraules d'Amor prenen una forma perfecta, completa... ha estat un plaer coneixe't... en secret, no t'he abraçat però m'has emocionat més del que et penses... i ja començo a estimar-te

l'aina i la feina

L'Aina estava preocupada. Havia sigut una setmana laboralment massa dura i estressant. Les persones li havien tornat a demostrar que molts cops són altament decepcionants. Per culpa d'algunes, s'havia hagut de consegrar més que mai a la feina.
Més del que hagués volgut.

Dimecres a la nit, l'Aina quan tonrava de la seva empresa, indústries H, es va fotre un bon ensurt, El cansament la va porttar a girar en una carrer contradirecció.

I l'aina es preguna, compensa això?

... històries infinites!

t'observava ahir, com sempre,
fascinada
per l'energia que despertes,
la passió que et belluga

te'n rius del nas que dius que et caracteritza
però més avait és un somriure que es perfila infinit

t'observava ahir, a la festa dels teus 50,
enamorada com el primer dia
del teu príncep blau de l'adoslecència
i un sentiment d'emoció
se m'enfilava per dins
pensant que encara hi ha històries sense data
de caducitat, sense presses ni pressions,
històries per les que val la pena viure

felicitats tieta!

quan en tingui 50 vull ser com tu.

el meu 1er conte

l'Aina tenia els cabells cargolats, el llençol li embolicava el cos, presonera d'un malson estrany. Tot just ara, amb les parpelles del tot obertes, encara sentia que acabava de plorar. L'Albert es preguntava perquè. Feia només dues setmanes que dormien regularment junts i l'Aina sempre s'aixecava trista, pensativa.... poc quedava de la noia passionada de la nit anterior... la noia somiadora, dolça, fugosa. La dona que havia captivat del tot a l'Albert.
Ell ja havia comprès que el millor que podia fer mentres ella sortia del llit,i intentava fugir de la seva tristor matinera, era preparar-li un cafè.
I desde feia dos dies, al plat i dibuixava amb uns lacasitos que li havia portat la tieta Elvira de Mataró un somriure de colors.

El d'avui estava composat per 5 grocs i 4 vermells. Bona Diada.

Tipologies Humanes. Part 1

Hi ha infinita varietat de personatges i persones. Alguns dels quals em desperten forces antipaties. Un d'aquest grup és el dels Delegadors. Qui són: un grup d'espavilats -que molt sovint fent-se passar per simpàtics i prologant-se amb elogis a la teva persona et demanen una col.laboració més que generosa per certs assumptes.El pitjor del cas, és quan algú , ni millor ni pitjor, però a l'altre banda d'aquest estil professional i a la vida en general, diu que sí a un delegador, hi ha moments que en plena consciència de la seva generositat se sent estafat. Amb el "delegador" però sobretot amb ell/a mateixta perquè n'és conscient però no pot evitar-ho.En aquest moment entra la frustració i l'enfadament amb un mateix -el pitjor de tots.