26.4.09

s'ha acabat la pròrroga.

Està clar que la vida són 4 dies mal comptats, i quan penses que aquesta d'està donant una merescuda pròrroga, en el moment menys pensat, sóna el final. Mai havies estat un jugador de primera, però hi havia un equip darrera teu, un equip magnífic que t'estimava i que et feia continuar estar al camp, anant al teu ritme, constant i sense cap ganes d'anar a la "banqueta".

Aquesta setmana en el teu camp hi hagut una intensitat tremenda. T'hauries emocionat si haguessis pogut ser-ne conscient (afortunadament els fàrmacs no t'ho han perm'es) , de com t'ha cuidat el teu equip. Tu dormies, però no s'han mogut d'allà.

El capità em va dir que no deixaria que patissis gens, i ho ha aconseguit.

un petó.

8.4.09

xispes de bon matí

7:19. Després dutxa. Situació: secant-me el cabell. Cabró Secador comença a fer soroll estrany. Soroll estrany es converteix en xispes. Xispes passen a ser unes xispes que m'han fen l'efecte de foc i pudor de socarrim.
Resultat: alguns "òstia puta" i un secador que ha passat a millor vida.
I jo m'he fotut un bon ensurt. Ara, sort que desde petita faig cas als pares i anava calçada.