Pensament

És curiós, fa temps que vaig deixar de tenir-ne vint i pocs... i això ja m'hauria de fer pensar que m'estava fent gran... ara amb uns quants anys més, aquesta realitat se'm fa més visible... l'essència no ha canviat, però el cos ja no aguanta les festes d'abans, hem canviat el calimotxo i les xibeques per tasts de vins, degustacions de formatges... ja no ens cal ser els darrers d'abandonar la festa perquè les expectatives que tenim de la nit han canviat...

Reflexions 2.0

Avui, m'he extrevaiat per tres o quatre blogs, alguns mails i altres pàgines... i no paro de pensar en l'efecte que internet ha generat com a aparador de sentiments, sensacions, opinions, fets, que en la realitat en tres dimensions ens costaria de manifestar.
Bo, dolent, no sé, si més no és diferent i potser és l'escusa de deixar-nos portar, però el que em preocupa és que "coneguts" que ni tan sols sé com es diuen de cognom, de què fan, o el seu número de telèfon, em convidin a ser amics per plataformes com un facebook.... i llavors després de trobar-te'ls quan ja has acceptat la seva solictud d'amistat no hi hagi mai ni un cafè o una birra... un punt absurd, no?