316 morningside road

dels 6, als 7, i et plantes als 8

2011-02-28T22:36:00.003+01:00

en algun moment indeterminat del próces de passar als 6 mesos, un dia t'adones, que la visió dels teus baixos és totalment nul.la... el curiós és que et preguntes, quin dia et vas aixecar i no t'hi arribava la vista del tot i et sents en certa manera malament per haver-te'n adonat ara que ja és massa tard .... i no et vas poder acomiadar...

en paral.lel els moviments interns es succeeixen... quasi per art de màgia.... petites i sobtades manifestacions que et roben tota la teva atenció....

i a partir dels 7, a vegades desde fora veus com a la teva expanxa (ara és d'ella) es dibuixen i contornegen uns moviments peculiars ... Sempre has sabut que ella és allà... però quan t''hi pares a pensar plenament... t'invaeix una sensació de vertigen... " tinc una coseta de 40 i pico centímetres doblegadeta dins la panxa"

i passades les 35 setmanes et diuen que ja fa 2,4 kg, que està molt bé... i respires fons i dones mil gràcies per què tot per ara ha anat molt bé i t'has trobat bé fins ara que tens sensació de xinxetes a le sparts baixes (=primeres contraccions)

i estàs ja més pesada que mai, i et diuen que ja només queda una volta a les pistes... una volta que hi ha moments vols fer-la molt a poc a poc, sense presses, i altres, volant....

mentres uns passegen el gos, altres

2010-09-12T18:33:00.003+02:00

els darrers caps de setmana, el meu cos ha decidit despertar-se abans de les 8 del matí. Fa uns mesos, quan això em passava era una mica avorrit perquè el meu company no comparteix amb mi aquest mal costum de llevar-se tan d'hora pel matí el cap de setmana... ara afortunadamnet, quan el meu gos amb lleganyes li dic a les 8 i poc d'anar fer un volt, s'aixeca i marxem les dues.
Sap que el cap de setmana el passeig és bastant més llarg i no va lligada i suposo que això té molt de valor per un mamífer de 4 potes.

El fte és que avui, tornant de la recta final d'aquest passeig, i després d'haver jugat a l'innovent joc de llançar pinyes, troncs i pilotes al gos, quan creuaven un carrer totalment urbanitzat i suposo que amb força moviment d egnte he vist un citroen metalitzat amb cert moviment. Eren les 9.10 i allà, tan panxos estaven fent un polvo matiner o suposo que de tancament de la nit....

En qualsevol cas, totalment públic...

i pensa que els de la meva generació ens en anàvem el bosc, bé, això si tancavem la nit.

definitivament m'he fet gran.

El cos és savi

2010-02-27T16:24:00.001+01:00

dijous, després d’una jornada de 11hores i 25 minuts, descomptats ja
els 30 minuts amb què vaig dinar, vaig anar a sopar a un lloc agradable de
picoteo. Vaig disfrutar d’una merescudada canya, una copa de verdejo i un
licor de mora deliciós.
Al aixecar-me a les 12 de la nit, tal com si anés amb la carrossa de la ventafocs, me’l
vaig mirar i li vaig dir, em sembla que m’estic perdent.
Quan vaig tornar a recuperar La consciència estava estirada aL terra, amb
tot El restaurant , bé els seus caps que em miraven i opinaven.
Alguns van dir que tenia sentir de l’humor, perquè vaig dir, “llàstima q no
tinc camara de fotos per inmortalitzar tan ridícula situació”.
Quan vaig arribar a casa, va ser el cap el que es va desplomar.
Sort que ja és cap de setmana

recursos trobats dins un parèntesis de dos hores

2010-02-11T20:49:00.008+01:00

Suposo que és normal que hi hagi períodes que les males experiències conflueixin, i suposo que com altres vegades les superarem per riure-nos-en després. Avui o ahir, tant se val, parlava amb un amic, d'un article que vaig començar a fer la revista que es diu emmotivame, i que probablement, ara que està a mitges, i amb la perspectiva que tinc em costarà acabar-ho, tot i que al mateix, sabia que al meu entorn, podria trobar recursos per acabar-lo.

Aquesta tarda, després d'haver dinat a les 4, i d'haver sortit de la feina amb certa desmotivació m'ha tocat liderar un grup de treball nombrós de persones que malauradament estant patint una malaltia. molt greu. No sé com m'ho he fet, pe`ro d'algun lloc dec haver tret l'energia suficient, per haver pogut treballant durant garebé dues hores, amb més de 35 persones i haver fet bromes, explicat històries i sobretot posat molta il.lusió, a part d'haver recollit un bon llistat d'idees.

Tot i que jo m'he endut realment és el bon regust d'haver ajudat a distreure'ls durant un breu parèntesis de les seves pors, i ells encara no ho sàpiguen , ells de les meves.

així que gràcies. moltes.

bones perspectives

2010-01-31T12:12:00.003+01:00

una de les pel.lícules que més em va agradar als 22 anys, era SOLAS. Una peli molt senzilla sobre la vida i les persones. Hi havia una escena on una de les protagonistes, obria la finestra i es trobava amb una paret tapiada, bona metàfora del que era la seva vida.

Ahir d'excursió per Girona vam dinara un lloc casolà i molt bo que es diu can Xifra, afortunada jo, vaig dedicar-me entre plat i plat a retratar aquestes metàfores.

MOCS, MAL DE COLL I UNA MICA DE FEBRE

2009-12-26T11:28:00.002+01:00

Nadal. meravellós període de reunir-se al voltant de taules ben parades i disfrutar sense presses d'uns bons i deliciosos menjars acompanyats per vins, caves i algun champagne ben triats. Malauradament aquest any tinc les papil.les gustatives atrofiades per unes dècimes de febre, uns mocs intensos que semblen que han decidit no minvar i un mal de coll digne dels fumadors de ducados.

En fi, així si avui a la sogre no li queda bé la beixamel de sant esteve, no podré rondinar. un drama!

I'M SORRY

2009-12-02T22:48:00.005+01:00

Entre les notíces que hem degustat avui mentres sopàvem m'ha cridat l'atenció la nova campanya de GreenPeace on líders polítics com Lula da Silva, Barack Obama, Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i el sr. Zapatero apareixen retrats amb uns quants anys de més i es lamenten amb un contundent I'M SORRY per no haver fet res per aturar el canvi climàtic. Personalment penso que ells i uns quants més podríem arrepentir-se d'altres coses, però ja se sap que millor comunicat un missatge i prou en un anunci.

El fet, és q a mi personalmnet m'ha impactat. Perquè la imatge d'aquesta gent més vella dóna sensació d'atrofiament general ( o +), i de com estarà el medi ambient, segon perquè els polítics en general, poden disposar d'un ampli vocabulari però expressions com PERDÓ, HO SENTO, M'he EQUIVOCAT no van excessivament sobrats... i es preocupant no?

en podríem aprendre una mica

2009-11-15T11:22:00.007+01:00

aquesta setmana per motius de feina he estat al centre nord de la Península i independentment de que s'hi mengi molt bé, i hi hagi llocs molt xulos per poder visitar (algun dia hi tornaré per plaer) a partir de les 7 /8 de la tarda els carrers de la majoria de ciutats em desperten un bon rotllo perquè estan envaits de bars de tapes, on disfrutar d'una bona cervesa acompnayada d'un bon pinxo. I m'encanta veure com la gent es recull allà, després de la feina per estar amb els amics. I no sé si és la llum , els llocs vells amb encant o l'animació, que fan d'aquests petits centres de trobades petits santuaris.

I llavors és quan m'enyoro d'Edinburgh, perquè allà els bars també tenien aquest encant però sense els pinxos es clar però sempre hi acabàvem el dia fent una pinta a les 8 del vespre i amb música en directe.

Sí, n'hauríem d'aprendre una mica, i potser ser menys freds.

M'ha tornat a passar

2009-10-21T23:40:00.003+02:00

Ara fa un any, apretant les tecles amb pressa del teclat, vaig fer un acte que va fer girar-me 90 º la pantalla. Vaig solucionar-ho girant la pantalla, però avui no puc fer servir aq mètode rudimentari pq és un portàtil. Propostes?

...

2009-09-13T20:23:00.003+02:00

No puc ressistir-me a tu,
de petita ja em passava que em costava trobar
l'hora de dir-te fins demà, o l'any vinent,
i ara encara em passa...

la teva presència a vegades es presenta excitant, inquieta, un pèl rabiosa, i tot i així m'agrades, altres en canvi, et replegues sobre tu mateix, tranquil, i deixes que t'abraci, amb calma...

em podria passar hores miran-te, escoltant com trenques contra les roques,
llegint amb la teva companyia,
navegant sense presses pels racons que la costa et perfila
sense trobar l'hora de tornar a la platja

i ara a mitjans de setembre, una altre cop la tristesa de recollir "veles"
es presenta i d'acomiadar-me...

retrobaments

2009-09-11T13:08:00.009+02:00

ahir sens dubte va ser una dia intens en quan a emocions i reflexions dels sentiments i com les relicions amb les persones que ens trobem al llarg de la nostra vida i ens van apareixent es van transformant, o potser, no tant?

Ahir amb l'excusa de baixar a Barcelona per veure una nova personeta que acabava d'arribar al món, vaig quedar per fer una cervesa, bé van ser dues, amb una amiga de la facultat. Diguem-li B.

B va estar present a la meva vida universitària de manera força intensa: festes, treballs i recorreguts en cotxe. Feia més de sis anys llargs que no veia a B , deixar de treballar a BCN em va fer perdre alguns contactes, però el cert i agradable del cas, és que al cap de 10 minuts, la confiança amb què sempre li havia parlat i crec que ella a mi, va a aparèixer de nou com si el gap aquest de més de 6 anys s'hagués reduït a alguns dies. No sé ben bé perquè això és possible amb algunes persones mentres que altres, se't fan totalment estranyes, diferents.

El cas és que B pertanyia aquest primer grup.

I mentres parles i et poses el dia, i converteixes l'enciclopèdia dels teus darrers anys en un mini fascicle, t'adones -obvi, pero és quan hi pares atenció - que en paral.lel a la teva història en transcorren milers, com la de B.

El més graciós va ser, que vaig impirmir-me el planol de l'hospital on havia d'anar a la impressora del meu pare, i ell sempre fa servir fulls reciclats i el tren em van brillar els ulls quan vaig veure que el full per darrera portava una pàgina d'un treball que havíem fet anb B a la Uni i dues companyes +, S i N. Dolça coincidència!

els nens i JO

2009-09-09T18:30:00.004+02:00

Els darrers mesos, la meva relació amb els infants s'ha vist incrementada notablement per un fet. TRes de les meves millors amigues han sigut mares en el darrer any i a partir d'aquí se m'ha obert un gran ventall de coneixement que fins ara tenia "aparcat".
És curiós com de cop comences a dominar un ampli vocabulari ¿Quan abans havíem parlat de còlics? i comences a desenvolupar unes noves relacions i actituts amb aquestes mini personetes i et descobreixes aa tu mateix fent "gracietes" i a utilitzar els diminutius que sempre criticaves a la teva pobre mare.

En fi, jo pensava que estava madurant en aquestes relacions i que començava a dominar el tema i aquesta tarda decidida he entrat a una botiga pq a una amiga meva demà li provoquen el part i així ja tenia el detallet... Li he explicat a la dependenta/propietària com per mi havia de ser la roba de nen: que no apreti, fresca, poc gruixuda, no clon de la dels pares, no rosa, no massa blava.... i no sé que dec haver fer malamnet perquè m'ha dit "ets molts graciosa parlant dels nens"....

trivialitats femenines

2009-09-02T17:41:00.004+02:00

Fins ara havia estat un dia fantàstic, bé, almenys correcte. Cap "cristo" a la feina, jornada finalitzada prou aviat, bons plans pel vespre "DEJAME ENTRAR" que tinc reservada el videoclub i que aniré a buscar després de la piscina fins que ara mateix, per questió de segons se m'ha esguinçat el meu vestit preferit... i no, no té solució. ¿Per què els panys de les portes són tan poc respectuosos amb les meves peces + estupendes.
Tan contenta i mona que em sentia aquest matí amb el vestit ANNA RITA N super troballa de rebaixes de l'estiu passat. En fi un drama.

Vaig a posar el cap a dins la piscina aviam si em canvia l'humor.

1er fruit

2009-08-29T14:28:00.003+02:00

sembla ser que el mini hort comença a donar resultats...

EDITORIAL NO PUBLICAT

2009-07-22T17:48:00.001+02:00

Una bona amiga afirma amb seguretat que a la vida un es troba amb diferents individus que podríem agrupar en les següents categories:
- GENT
- AMICS
- PERSONES
No tinc clar si en la seva classificació els amics poden duplicar-se i pertànyer també a les persones però en la meva sí.
En el meu procés habitual, quan em trobo en el macro col.lectiu GENT intento per defecte donar-los hi la possibilitat de ser persones. A mesura que el temps passa, elles mateixes es classifiquen com a persones amb majúscules o per contra van perdent l'interès, fins a quedar-se en simplement gent. Alguns inclús, poden baixar un pis més i arribar a estar en els indesitjables: Aquí col.locaria les persones dolentes, malauradament tb me n'he creuat amb algun.

De tant en tant, hi ha persones que em desperten un interès que va més enllà. Apareix de cop- Coincidència d'una peli, d'un llibre, un article a la revista, una reunió, una ajuda inesperada i llavors és quan tin ganes de coneixer-les més i més. Aquí es produeixen dos fenomens. El de la decepció o el de la confiança. En aquest últim és on van els amics-persones.
He intentat de fer recompte en el darrer d'any de les persones que entren en aquest grup i n'he comptat 4. Em sento molt satisfeta.

F O T O S i P E T O N S

2009-07-12T23:47:00.003+02:00

Després de visionar amb deteniment les fotos de la festa de nadal de la meva empresa, la de l'estiu o la de Halloween, així com de comprovar que els albums de fotos dels meus amics facebookeros, arrivo a la conclusió, lamentable o no, no sé, que quan hi ha una càmera davant les persones en grup s'abracen més fort i es fan petons a les fotos. Per què? Volem recordar a la humanitat que ens estimem en aquell instant més del que practiquem el dia a dia? Tenim les hormones excitades per l'alcohol? O en el fons aprofitem l'excusa de la camera per abraçar al company companya que ens morim de ganes a la fotocopiadora.

Incrèdula

2009-07-01T00:48:00.002+02:00

Realment sóc una incrèdula. Sempre havia renegat de les platges de l MAresme i tenia la sensació que com a mínim i per disfrutar d'un bany de 1era havia d'anar fins a Begur. Dilluns em vaig donar una agradable sorpresa al "catar" les aigües de St Pol de Mar. I això q només esta a 35 minuts de la feina.

PD: ara, tela amb els mascles de 20 anys del poble

campanya contra els insectes

2009-06-25T21:17:00.005+02:00

Per molt contradictori que pugui semblar com a defensora de molts animals, avui he iniciat la meva campanya particular contra els insectes i molt especialment els mosquits que gosin entrar a casa.

tu que em vas fer estimar les matemàtiques

2009-06-18T21:33:00.004+02:00

No tinc ni idea del nombre de professors amb els que em dec haver creuat a l'escola, institut o la universitat, però sens dubte n'hi va haver un que va em marcar moltíssim, el que més.

El Sr. Rodríguez em va fer apassionar per les matemàtiques, tant que em vaig arribar a plantejar seriosament estudiar Matemàtiques a la Universitat, però a més era un home savi, que amb frases ben curioses ensenyava un coneixement de la vida molt més pràctic que algunes de les futileses que vam haver d'estudiar.
Sens dubte, les hores de matemàtiques amb aquest senyor moreno, un pèl pelut i que sempre duia un mocador per la suor van ser les millors hores del món.
Em recordo que només arribar a casa feia els problemes, i eren els únics deures que disfrutava fent. No sé ben bé perquè, però les mates em semblaven un art, un problema que sempre podies solucionar.

Malauradament, avui m'ha vingut a la memòria perquè ens ha deixat, i gràcies al facebook (alguna cosa bona tb té) ens hem retrobat i comunicat amb antics discípuls de tan il.lustre professor.

Comparteixo amb vosaltres algunes d'aquestes magnifiques frases que deia aquest senyor, curioses sobretot per com les deixava anar, que al sentir-les de nou m'han retornat a aquelles meravelloses classes de 8è:

"el mundo esta divido en tres grupos: personas, gente y gentuza"

"Ustedes han visto el mundo por un agujero, y el agujero estaba tapao!!!"

"que ganas tienes de ir nadando hacia el horizonte cuando la costa es más larga"

"que manía tenéis siempre de andar mirando el suelo con los que hay que ver para arriba"

i com convertia les x ens famosos ornitoringos con un lazito rosa colorado.

... gracies sr. rodríguez, per haver-me fet apendre a mirar enlaire, tan de bó, tots els mestres tinguessin alguna cosa de vostè, va ser un plaer haver compartit el curs de 8è (1990-1991)

a good day, a good movie

2009-06-13T00:44:00.004+02:00

there's nothing better that finishing the day with a good story on tv, in this case:
http://www.golem.es/loslimoneros/
I utterly recommend this story about Salma, a palestine widow that fight to save a modest field of lemon trees that represent a perfect metaphore of the vast number of people affected by political indecisions.

diet

2009-06-12T17:44:00.003+02:00

It's not a nice thing for a princesse to publish her weight. Then, just suppose the weight is 100, and I would have to be 85.

I will try to explain, how I manage to get (or not) this number.

And never forget: real beauty is inside.

Let me illustrated this article with one pleasure I will have to give up for a while.

hairdresser's victim

2009-06-07T19:10:00.005+02:00

what can happen if you take your crazy hairdresser advice? I just will give you the facts in a nutshell.
First of all, your loved long hair can disappear in less than ten minutes, falling dead in your lap.
Secondly, a short fringe appears
Third, but not less important, a new face appears in the mirror after the hairdryier.

And it does not matter at all how you feel because the artist of your new apperance says: It fits you so well.

banyoles: a bolt from the blue

2009-05-04T23:32:00.005+02:00

Running away from our boring and grey city, we have spent a surprisng weekend in Banyoles.

It's highly amazing the life that takes places around it's lake and the beauty of the whole Comarca of Pla de l'Estany.

Dears

2009-05-04T23:21:00.009+02:00

Dear readers,
I am sorry to inform you that I am going to start a stupid experiment based on the crazy idea of trying to write my next and future articles and essays in English.
My official Cambridge exam is lurking and i have propose myself to do something.

Thank you very much for your comprehension.

Yours faithfully,

316 Morningside Road

TO DIE FOR

2009-05-01T12:05:00.013+02:00

Un dels avantatges de quan no et trobes bé, és que a casa et permets i et permeten + llicències. Com avui a matí, que he recuperat i en versió original TO DIE FOR, aquí traduida com TODO FOR UN SUEÑO, de Gust Van Sant.

Sens dubte va ser la primera pel.lícula on em vaig treure el barret per la llavors senyora Cruise, i crec que desde llavors i fins Dogville, amb algunes poques excepcions, els seus papers i interpretacions van ser magnífics. Encara no entenc en quin moment va perdre el seny amb papers com la Brújula Dorada, etc...

A TO DIE FOR ,Van Sant ens explica i critica amb un increíble i meravellós sarcasme (potser només meravellós pel que ens agrada) la falta de moral d'una ambiciosa noia que aspira a ser reportera de tv. Acompanyada d'un excel.lent Joaquim Phoenix, Matt Dillon i de dues secundàries que he hagut de buscar el nom a internet (Illeana Douglas i Allison Folland) la cinta, amb la bona música de Danny Elfman, és + que recomanable.

s'ha acabat la pròrroga.

2009-04-26T14:08:00.003+02:00

Està clar que la vida són 4 dies mal comptats, i quan penses que aquesta d'està donant una merescuda pròrroga, en el moment menys pensat, sóna el final. Mai havies estat un jugador de primera, però hi havia un equip darrera teu, un equip magnífic que t'estimava i que et feia continuar estar al camp, anant al teu ritme, constant i sense cap ganes d'anar a la "banqueta".

Aquesta setmana en el teu camp hi hagut una intensitat tremenda. T'hauries emocionat si haguessis pogut ser-ne conscient (afortunadament els fàrmacs no t'ho han perm'es) , de com t'ha cuidat el teu equip. Tu dormies, però no s'han mogut d'allà.

El capità em va dir que no deixaria que patissis gens, i ho ha aconseguit.

un petó.

xispes de bon matí

2009-04-08T08:29:00.005+02:00

7:19. Després dutxa. Situació: secant-me el cabell. Cabró Secador comença a fer soroll estrany. Soroll estrany es converteix en xispes. Xispes passen a ser unes xispes que m'han fen l'efecte de foc i pudor de socarrim.
Resultat: alguns "òstia puta" i un secador que ha passat a millor vida.
I jo m'he fotut un bon ensurt. Ara, sort que desde petita faig cas als pares i anava calçada.

Sempre ens quedarà París o si més no algunes bones fotografies

2009-03-30T00:38:00.023+02:00

els records que ens emportem de les ciutats són com les fotografies, depenen de la llum que vam saber trobar a les diferents perpectives, de com vam fer jugar els objectius, de la velocitat per la que ens vam deixar portar pels seus carrers, de com vam entendre, interpretar l'objecte a fotografiar. La setmana passada vaig fer sens subte la meva millor interpretació de París: fascinant, bucòlica, atrevida, melòdica, siberita, liberal, romàntica i amb uns cels força nublats però infinits.

Roba estesa I

2009-03-23T22:54:00.001+01:00

Curiositats

2009-03-22T19:16:00.003+01:00

No sé quantes vegades m'hauré deixat una ampolla al congelador amb les lògiques i doblement tràgiques conseqüències. N diu que moltes.
En qualsevol cas, avui quan he obert el congelador per extreure una llesca de pa, he vist que ahir no ens vam veure l'ampolla que havia posat al congelador. La sorpresa ha estat que mentre anava obrint el calaix i es descobria tota l'ampolla no apareixien vidres trencats.
La pressió del gel, ha fet treure a pressió el tap de suro, i ha creat un nou tap de gel (i concretament de vi blanc xarel.lo). Ben curiós.

3.2.1.: desconexió

2009-03-22T13:12:00.003+01:00

No recordo quan temps feia que no experimentava aquesta sensació. En els darrers mesos, he empaquetat i desat molta roba, però preparar la maleta per anar de vacances, marxar junts de vacances no era real desde l'agost de 2007.

Crec que per això, avui he estat com dues hores triant la roba, guardant-la a la bossa, treient-la de nou i tornant-la a posar, omplint les ampolles de sabo de tamany viatge... HA estat magnífic.
Encara em falta triar el llibre que m'acompanyarà (m'ho guardo x la tarda)

Sí senyors, sí, dimecres inicio un procés de desconexió que durarà 5 dies sencers i ben merescuts. Durant aquests dies estarà prohibit parlar del lampista, de diners, de feina, ... simplerement em deixaré portar sense pressa pels carrers de París, carregada amb el trípode, el tele i les dues càmares per no oblidar en cap moment que estic de vacances

El meu temps, també val

2009-03-19T16:15:00.003+01:00

Crec que el valor del meu temps està darrerament com la borsa, abaix, molt avall.
Independement de la desorganització evident a la feina , que cada cop està més a prop del descontrol (fins fa poc no tenia clar la diferència), a la meva vida personal i a les meves obres veig que els industrials a qui religiosament paguem també consideren que el meu temps no val res. Perquè a qui estic, fent la pausa del migdia a les 4 de la tarda per poder-me trobar amb el lampista, i on és el lampista?

Com era aquell joc a que jugavem de petits,? doncs deu estar FRED, FRED....

Tan poc val el meu temps?

una magnífica tarda

2009-02-14T18:30:00.007+01:00

En els darrers mesos he tinguda oblidada per diverses circumstàncies una de les meves activitats preferides.
Avui, ben dinat, i aprofintant que el meu pare ahir va fer anys i em venia de gust estar una estoneta amb ell, hem pujat al cine junts,
La idea és que ell anés a veure l'estrena que pertOcava per fer la crítica. Jo volia veure Revolutionay Road.

Per variar, no ens hem entés amb el meu progenitor, i m'ha comprat l'entrada per la peli d'estrena.
Curiosament, no m'he assabentat del que anava veure fins que ha començat i jo ja era dins la sala.

L'experiència de les gairebé dos hores que ha durat la peli ha estat magnífica. Ho repeteixo: MAGNÍFICA.

Perquè a part de que m'ha encantat la película (****), la sensació de la sorpresa, del no haver entrat en aquella sala a les fosques amb expectatives, ha fet que encara hagi disfrutat més.
I em pregunto, quants cops em deu haver passat que influenciada per l'entorn, pel que m'han explicat... he valorat millor o pitjor una peli.

Sí senyors sí, avui m'he reENAMORAT del cinema i de les fascinants sensacions que pot provocar.

Per cert. http://slumdog.filmax.com/

...

2009-02-12T23:15:00.004+01:00

A les fosques em trobo:
silenci, concentració...
no me'n surto amb aquesta taula
...
respiro, respiro fort...

fORT!

un pensament em comença
a perseguir, cada cop va més ràpid,
em desconcentrA del tot,
he de fer força amb el llavi
per retenir-te
estàs magnífic, duies massa temps tancat
i de cop esclates, partint-me tota,
excitant.me el cos, la ment...
l'entorn ens descobreix diferent...

ha estat una sensació MAGNÍFICA

S'acabarà aquesta setmana...?

2009-02-04T22:25:00.003+01:00

Cada dia penso: si, avui sortiré relativament a l'hora. No fa falta que siguin les 17:3o però perquè no les 19:30. Dec ser la més pèssima organitzadora del món, perquè no me'n surto... i les hores es consumeixen volant... i quan "deso"el cotxe les botiugues estan tancadas- molt mal senyal. És tard.
Arribes a casa i et trobes la cuina envaida pel lampista. Sí, a hores d'ara 22:27 quan escric, encara és aquí. I que no us faci llàstima el lampista perquè ve a les 19 de la tarda, i això si vé.

I ell sí que cobra x hores; i si jo a partir de les 7 de la tard no puc rendir tant, em pregunto si les seves hores no em surten molt cares.

Foto el camp.No tinc ganes de cuinar. Tinc son. I encara no tin l'index fet de la puta auditoria.
En fi: dos dies, i que sigui el que sigui.

de crisis, obres i sogres...

2009-01-29T19:07:00.005+01:00

un dia vaig llegir que en xinès la paraula crisis està composada per dues paraules: amenaça i oportunitat. (ara, potser no era xinès sino japo... tan li fa).

ahir a la nit, vaig tancar una època composada per maldecaps, problemes, nervis, disgustos... perquè durant 7 mesos he hagut d'anar a viure fora de casa perquè estavem d'obres. I ja se sap, que les obres no són fàcils i sotmeten a la parella a una forta pressió.

Ahir afortunadament i encara que no tinguéssim aigua calenta, ens vam quedar a dormir, i avui també i demà també... tornem a ser a casa

durant 7 mesos he anyorat el nostre llit, la cuina, els cafès del matí, el meu sofà, el meu racó on guardar els trastos ( o racons, d'acord...), la caixeta dels tresors, ... però sobretot he trobat a faltar una sensació, una sensació que fins ahir a la nit no vaig recuperar... no sé com definir-la però es magnífica, sensible, emotiva, viva, excitant, protectora...

durant aquest període quan la gent em preguntava, on vivíem, i jo responia que amb la mare de E... o sigui: la sogra, els comentaris i cares eren fàcilment predictibles... ara, la realitat ha estat molt diferent.

la meva sogra ha sigut lo que els xinos classifiquen com un element de les crisis: l'oportunitat. L'oportunitat d'haver redescobert una persona magnífica,
algú amb qui he plorat de riure, i d'emoció, algú amb qui ens hem ventilat ràpidament un bon vi, amb qui ens hem perdut per anar al poble del costat, a qui avegades se li "talla" la beixamel o llença els "mandos" de la tele...., una persona amb sentit de l'humor, oberta, amant dels mots encreuats, les bones lectures,
algú que et tapa amb la manta quan et quedes endormiscat al sofà, algú que hja jugat a intentar emparellar-me els mitjons,
algú que em va obrir molt més que la porta de casa seva...

un petit i gran descobriment que volia compartir!
gràcies per tot.

RSC (Responsabilitat Sexual Individual)

2009-01-25T17:28:00.008+01:00

divendres a la nit, una amiga, Z, ens va explicar que la nit del dijous i coincidint amb un sopar de l'esplai de quan era petita va tenir un petit afer amb X.

X era un amic de quan tenien 14 anys. Un noviet d'aquells amb els que no passava res pero el cor s'accelerava.... (És un dels avantatges de l'adolescència desdel punt de vista femení... no fa falta massa cos perquè el cor s'acceleri, mentre que uns anys després pot passar tot i pot haver-hi hagut molt poca emoció )-disculpeu, al que anàvem:

Un fet característic de les trobades de gran amb antics amics i companys, és el torn de presentacions. Casada, amb dos fills, divorciada, casada per tercera vegada, he fet la volta al món, bla bla... Aquestes presentacions serveixen entre altres coses per identificar i catalogar als integrants d'aquell grup en disponibles i no disponibles... però no sempre és així.
X estava en el grup de NO disponibles, però en algun moment de la nit va canviar de bàndol i va acabar amb Z que desde el principi del sopar estava al grup dels DISPONIBLES.

Z li va dir a X que no li semblava massa bé tenir una aventura si X tenia dues responsabilitats familiars: dona i descendència. A això X va dir que no es preocupés. Z s'havia sentit atreta per X de jove, així que es va deixar portar.

La pregunta és: És Z responsable de la infelitat d'X? Hagués hagut de dir que no?

En el món empresarial es parla de Responsabilitat Social Corporativa o Empresarial referint-se a les activitats de l'empresa que poden tenir un impacte afavoridor en l'entorn o d'aquelles que es fan per minimitzar l'impacte de la seva activitat ambiental per exemple, encara que no els hi toqui de ple, o d'aquelles que esperen que les seves parts interessades (col.lectius que per algun motiu poden estar interessats en l'empresa o estar afectats directa o indirectament)

Si les empreses estan formades per persones podríem aplicar doncs el concepte aquest de la RSC a les persones individuals i a la seva vida sexual, no?

Pódríem dir llavors que Z no va actuar de manera responsable i no va pensar amb l'impacte de la seva activitat sexual en un tercera part interessada (la dona d'X)?
O seria millor dir, que això de la RSC és una moda que s'han inventat els de marketing i seria millor que tothom fes el que volgués o pogués amb les seves parts interessades?

estimats REIS MAGS....

2009-01-05T17:34:00.004+01:00

aquest any ens hem portat molt i molt bé, perquè hem col.laborat amb la crisi de la construcció fent obres a casa.... d'això ja fa més de mig any... i després d'haver-nos portat molt bé amb TOTS els industrials, inclús els que no s'ho mereixien, només us demano estimats REIS que el LAMPISTA acabi d'una vegada per totes, i que deixi de foradar-nos les parets de pladur perquè s'ha oblidat de passar-nos uns cables, que el del parquet no s'oblidi del comprar els metres de sòcol que li falten i acabi ja.... i que desapareguin de casa les pales, els mil saquets oberts i plens de coses, la pols...
i el més important doneu-nos salut i molt amor per disfrutar de la nostra casa durant molts i molts anys i a tots els que ens estimem perquè hi poguen fer molts festes i disfrutar-la moltes estones

a tots: BONS REIS MAGS!!

...

2008-12-29T15:01:00.002+01:00

ens extraviem a vegades
en la tristesa de voler ser i no arribar,
de somiar i despertar-nos lluny del somni...

a vegades com ara, et recuperes
pletòric, eufòric, lliure,
F E L I Ç ...

faré una fotografia
i la recuperaré
quan la tristesa
et busqui.

Nous propòsits

2008-12-28T20:52:00.006+01:00

Els nois de la colla l'any passat ens van regalar un simpàtic calendari on sortien com les seves respectives mares els havien portat al món. A part d'estar molt ben fet (les feines d'en Marc són impecables) les fotos insinuaven però sempre hi havia algun element diga-li fulla, canti o roda de carro que els hi tapava ...
El van fer un dia que feia un fred de mil dimonis i dubto que tinguessin masses manies perquè la càmara exposés públicament aquell "mixelin", uns pels que falten....

La part femenina, emocionada, vam manifestar que l'any que bé ens tocava a nosaltres. I l'any que bé ja està a aquí. Fins a tres dies abans de cap d'any, el calendari i les fotos estaven per fer... però ahir va ser el gran dia, després de decidir a les dotze de la nit del dia abans que ells es mereixien tenir el seu calendari.

La meitat ens havíem de depilar, l'altre meitat havíem de conseguir amb 14 hores eliminar els quilos acumulats durant mesos de comilones, cerveses, i campanes del gimnàs. Acabàvem de començar l'operació VULL SORTIR ESTUPENDA DAVANT LA CÀMARA: NECESSITO UN MIRACLE.

La sessió va ser peculiar. Mig malalta, vaig canviar l'objectiu a la càmara i vaig començar a disparar per fer proves de llum. Ara, el més important, no era la llum sino la perspectiva, que sí que pot fer miracles.

És curiós i divertit va ser veure com de la vergonya inicial vam acabar gairebé tres hores amb pilotes o semi per un pis. I és que deu ser que anar despullat és del més natural!
En fi, avui ja tenim el muntage acabat i què COLLONS: ESTEM ESTUPENDES DAVANT LA CÀMARA. VISCA LA BONA PERSPECTIVA!!!

Tot i això, i per evitar-me retrets per l'edició del 2010, demà comenco a fer dieta!!

petons, abraçades, missatgets ... és això nadal?

2008-12-24T15:36:00.003+01:00

Avui a la feina tothom es despedeix amb missatges positius. No ha tocat la grossa, però les persones comencen vacances (alguns mudances,...), i hi ha un sentiment desmesurat d'alegria que s'encomana.... o això sembla i tothom s'abraça i es fan petons, molt petons (tan faltats, anem?)

Alguns porten coca per esmorzar, altres et conviden a una coke, però tots quan marxen ens abracem, ens desitgem bones festes i tota la felicitat blabla bla del món... La feina acumulada és la mateixa, però ens pesa menys i el company de davant amb qui mai et parles et comença a semblar una persona entranyable...

M'acabarant fent creure que a part del l'anunci del Corte Ingles, el Nadal té alguna cosa més... Ens podríem fer petons i abraçades tot l'any si ens fa sentir més feliços, no?

vacances o un diumenge com un altre

2008-12-21T19:05:00.006+01:00

feia dos dies sencers que no em conectava a hotmail's, facebook, etc.... avui he llegit almenys 13 escrits o frases de COMENÇO VACANCES, dos dies i de VACANCES, MITJA HORA I COMENÇO VACaNCES... FINS EL 8 DE VACANCES....

Malauradament, a alguns ens queda de vacances el que queda de diumenge. Sort que avui en fan una del Tim Burton, que no és la millor però tampoc és el PLANETA DE LOS SIMIOS

divagacions

2008-12-08T19:29:00.003+01:00

Les persones ens queixem per vici, i jo més. Desdel mes de juny, desde quan tenia clar que aquest estiu no anava de vacances i amb raó, tenia una mena de insatisfacció. El primer és el primer. Però viatjar és fantàstic.

Com a casa no s'hi dorm enlloc, però si et despertes a una ciutat fascinant, val la pena no haver dormit també.
Després de gairebé 9 mesos sense sortir del poble (uf, com un embaràs, se'm farà llarg) tinc uns bitllets que m'esperen. Encara falten uns dies però mentrestant continuaré somiant desperta en el meu llit. perdó, volia dir al de la meva sogra

bso

2008-12-03T23:52:00.004+01:00

Vaig conèixer a l'Alberto fa més de 5 anys. A la meva actual feina, a part de passar-m'ho bé, he tingut la sort de conèixer exemplars magnífics de la nostra espècie -un luxe en perill d'extinció. L'Alberto és un d'ells.

Avui hem sopat junts. En les primeres xerrades que havíem tingut, ell ja havia manifestat la seva passió per la música... i sobretot pels sentiments i paraules que la música ens pot provocar. Volia ser músic, però... semblava que anés molt tard.
Fa 5 anys, ratllàvem els 30(ell) i 25(jo), i ironitzavem de que als 30 i pico no neixen estrelles del rock o de la cançó. Avui sopant m'ha caigut un altre tòpic. L'Albertito, o ALBERTº (nom musical) m'ha deixat escoltat una cançó que va composar en només 12 mesos de "fotre" mà a la guitarra clàssica que havia adquirit

Sí, senyors sí, no me la puc treure del cap. M'agradaria creure que en breu la sentiré a la ràdio.

Gràcies Alberto per haver posat tan bona banda sonora a la vetllada d'avui.

Mètode tradicional vs Informàtica

2008-11-18T23:08:00.007+01:00

Avui he fet front a un problema informàtic d'una manera primitiva però pràctica.
¿Què haguessiu fet si se us hagués girat la pantalla i no poguessiu recuperar la seva horitzontalitat natural?

Doncs girar l'ordenador, no?

Tupper Sex i la revolució de la joguina sexual

2008-11-15T02:23:00.006+01:00

Avui no estava previst però he acabat assistint a un tupper sex. M'ha tirat més el sopar i la companyia, ja que estva cansada, però com que en el fons era una experiència comercial diferent i picant m'he acabat apuntant.

La conclusió del sopar és l'EROS un fantàstic gel lubrincant amb gust a kiwi i maduixa, altament refrescant i totalment comestible -com ens anava recordant en Pau, el coordinador de la sessió. Un tio avorrit. Tenia la sensació que en Pau tenia el PDS (programa de desarrollo sexual de D'IESE )però que li faltava pràctica o si més no passió.

El curiós, potser per compromís, per curiositat, per què el punt de venta ho provocava però totes hem acabat comprant!!! Quin gran invent comercial això del tupper sex!

... citas

2008-11-12T23:56:00.005+01:00

Necesitamos desesperadamente que nos cuenten historias.
Tanto como el comer, porque nos ayudan a organizar la realidad e iluminan el caos de nuestras vidas.

Paul Auster

definitivamente si, o si no lo iluminan, que nos ayuden a oscurecerlo lo suficiente para poder olvidarnos temporalmente. buenas noches.

un "bitxo" molt gran

2008-11-08T17:05:00.006+01:00

avui he trobat aquets cuc, oruga, bitxo, degustant en jasmí que tinc al balcó... no sé si és perillós o no, jo només li he tocat una poteta... però és inmens, i té els colors d'una serp...

una sirena per molts "bandidos"

2008-11-06T23:45:00.006+01:00

Fa unes setmanes que vaig canviar de gimnàs... els motius no són trascencents així que el fet és que desde setembre vaig a un nou club... no és un gimnàs és un club (suposo que sona més bé)

Habitualment els gimnàs em fan sentir malament.. no només no em sentó còmoda amb la roba d'esport sino que em quedo suada com un poll després de qualsevol classe i amb la cara d'un color vermell... probablement és la raó per la qual prefereixo desde fa anys la piscina...

Avui hi he fet la meva primera classe d'aquagim.
Habitualment el gimnàs aquatic és seguit per persones de més edat, majoritàriamnet dones... avui pero m'he sorprès. Eren les 21 i s'ha produit una desfilada d'homes entre 22 i 30 anys. Jo dins l'aigua, moníssima amb el gorret vermell, em preguntava que atreia a aquells homes a l'aigua

Llavors una veu ha dit "Comencem" i he entés sense cap dubte que motiva a aquell col.lectiu jove, masculí, alterat...

La sessió és coordinada per una "sirena" de pell bruna. Impressionant. Sóc hereto però reconec la bellesa).
La classe comença a bon ritme... la música a tope... tot bé.. sona la banda sonora de full monty i els homes ja dins l'aigua comnecen a cridar... cada cop el crit amb el ehh! de full monty és més fort, començo a riure... me'ls imagino a tots amb la cara blanca i blava a l'estil wallace, però ells van a lluitar per emportar-se un "peix" molt preuat...

Després de 5 anys de gimnàs a l'aigua era el primer cop que sentia a les feres cantar... estarien hiptonitzats pels moviments de la Sirena indicant com havien de fer anar les mans en el nou medi... i moure el suro allargat?

El millor perÒ ha estat el final de la sessió, quan els estiraments s'han acompanyat amb el Miguel Bosé. endevideneu la cançó ? sÍ, efectivament Amante Bandido. Els homes han començat a a cantar-li a la seva sirena... amb passió desesperada, quedaven 2 minuts d'estiraments i la Sirena hauria de tornar a submergir-se al seu ocèà, deixant tot de cors malferits als seus aquàtics amants.

Mai havia rigut tan a dins l'aigua. El proper dimarts hi torno.

un gran acompanyant per un gran viatge

2008-10-27T22:18:00.008+01:00

Hi ha persones que apareixen a la teva vida de manera accidental... i uns anys després tens la sensació que són imprescindibles... que el temps viscut ha estat poc més que un anunci meravellós... quan en realitat ha estat un llargmetratge... d'aquells que no guanyen un oscar però amb qui la crítica s'emociona a Cannes...

fa només unes setmanes que tinc clar, que estic a punt d'agafar un tren que em separa de la nostra estació, que em preparo per dir-te adéu... i ja se'm fa un nus a l'estomac...

Ara encara estic amb tu, en un present que m'agrada, que estimo, on em sento jo, segura, magnífica, ... sento que estic "bordant" el paper pefecte... que la química aflora, que el guió està fet a la meva vida...
Surto tard dels assajos però el resultat compensa... Teníem pocs recursos però el muntage ha estat excel.lent. O si més no, a mi m'ho sembla.

Es tanquen els focus.
Ara de nou, matissat pel cava, el sentiment dual de voler interpretar dos papers m'apreta... Suposo que tinc por de no poder fer de nou una interpretació magistral, de no poder trobar-te entre tanta ficció... de ser un punt egoïsta i no voler un remake de la meva interpretació

S'obren de nou els llums.
Em concentro. Ho puc fer. Ho puc fer sola. M'he fet gran, una gran dona, i tinc les forces i la il.lusió per fer-ho. És l'avantatge d'haver comptat amb un gran director

Tanco els ulls.
Ja sóc dalt del tren... recordo, m'emociono,us anyoro, en dues hores creuaré la frontera... NERVIS, PORS, EMOCIONS... el destí promet...em costa però sé que és el paper somiat

Gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.

sol.litud

2008-10-23T22:38:00.006+02:00

Avui a la feina ha vingut una entitat sol.lidària que col.labora amb persones que malauradament els hi ha tocat conviure amb una malaltia. És la quarta vegada que venen. El primer cop eren 25, i el grup ha anat creixent fins a convertir-se en més de 80 persones.

Quan venen visites a l'empresa, "parem" moltes coses. D'entrada fa "mandra" perquè voldrà dir sortir més tard, deixar de fer coses que demà farà que sortis més tard... però llavors quan venen i sobretot quan ja marxen, tens una agradable sensació, la de l'agraïment... (que facil és fer coses pels altres i que difícil sempre ens sembla)

Són persones totalment desconegudes que et miren als ulls i et donen les gràcies, algunes amb una sinceritat tan brutal que et va directe allà on més et pot tocar... i llavors t'emprenyes per haver estat tan egöista.

Una d'aquestes persones que visitaven l'empresa, se'm quedava enrera i li he dit "aviam si la perdrem i es quedarà sola". Ella se m'ha girat i m'ha afirmat : la pitjor sol.litud és la que pots sentir quan tens a prop algú i no sents res.

Gràcies a vostès per la seva visita i per encomanar-nos les ganes de viure.

les finestres em fan por

2008-10-19T09:31:00.005+02:00

Si comprar i triar en general és una cosa que m'agrada i personalment, que se'm dona bastant bé, en especial si parlem de roba o sabates, la cosa canvia quan parlem d'OBRES. Obres en majúsules.

Mig saturats després de 4 mesos intensos de botigues de parquet, banys, cuines, de demanar mil pressupostos... cada material és un túnel interminable i quan comences a veure la llum sempre acaba sorgint un dubte que et torna a fer quedar allà dins.
L'última parada dins el túnbel ha estat l'alumini. Si gris, si metal.litzat, si portes correderes, si menorquines i quan ja ho tens tot triat i ja estàs a punt de dir-li al proveïdor Endavant (un moment de màxima glòria) m'adono d'un complement de les dinestres de casa que m'exalta: el pom que hi va. Me'l miro per davant, de perfil, el toco, i em poso a riure. No pot ser. És una broma. Té forma de membre masculí. I cada cop que me'l miro m'imagino de qui uns mesos a casa estaré al sofà, i veuré un membre que em guinya l'ullet desde la finestra, o pitjor quan em trobi al bany... Faig recompte i tindré 8 membres masculins penjats per totes les habitacions, afortunadament a les correderes no n'hi van.
Li dic al Sr. MorningSide que em nego a tenir la casa de petits membres. Que amb un de veritat ja n'hi ha prou.

El senyor MorningSide se'l comença a mirar i comença a dibuixar un somriure.
Truca al proveïdor i li demana si ens en podrien portar un altre model amb una forma més subtil, innocent...Malauradament ahir vam anar a veure'l. Però només el fan amb color alumini i el nostre és gris graffiti.

Sí, estimats, tindré la casa amb petits membres masculins, en fi, parlant clar de penis, polles, tites, cucques, o com vostès li vulguin dir.

...

2008-10-16T18:39:00.006+02:00

sentia el buit de l'aire,
com la feia cruixir per dins,
la respiració se li accelarava
cada segon que passava
es feia més GrAn,
+++ INTENS,

corria
per atrapar-lo,
ara ja ho sabia,

la ilusió prenia forma
al temps que el tren que la portava
passava davant seu
i s'esfumava...

l'havia perdut una altra vegada
i l'estació s'havia quedat deserta
quasi a les fosques

La Felicitat...

2008-10-01T22:53:00.006+02:00

FELICITAT:
1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet.

Sovint donem massa importància a fets trivials, innecessàries , i ens oblidem de coses que ens arrenquen somriures... màgiques instantànies, com la que vaig fer a París fa dos anys... disculpi'm per haver-lo "robat" amb la meva nikon deixada... però el seu somriure se'm va fer impossible...

b r u n a: el dibuix d''un pèndol

2008-09-28T23:45:00.007+02:00

fa uns minuts llargs que porto un somriure especial entre els llavis. el motiu sembla ser que és la Bruna, una criatura fascinant que encara no conec, però que tindrà una mare fantàstica, la meva amiga, la meva AMIGA.
Estic estranya, assimilant-te Bruna, com prens forma, i com nosaltres deixem de ser adolescnetes per ser pares, i com les paraules d'Amor prenen una forma perfecta, completa... ha estat un plaer coneixe't... en secret, no t'he abraçat però m'has emocionat més del que et penses... i ja començo a estimar-te

l'aina i la feina

2008-09-26T23:16:00.003+02:00

L'Aina estava preocupada. Havia sigut una setmana laboralment massa dura i estressant. Les persones li havien tornat a demostrar que molts cops són altament decepcionants. Per culpa d'algunes, s'havia hagut de consegrar més que mai a la feina.
Més del que hagués volgut.

Dimecres a la nit, l'Aina quan tonrava de la seva empresa, indústries H, es va fotre un bon ensurt, El cansament la va porttar a girar en una carrer contradirecció.

I l'aina es preguna, compensa això?

... històries infinites!

2008-09-21T19:08:00.007+02:00

t'observava ahir, com sempre,
fascinada
per l'energia que despertes,
la passió que et belluga

te'n rius del nas que dius que et caracteritza
però més avait és un somriure que es perfila infinit

t'observava ahir, a la festa dels teus 50,
enamorada com el primer dia
del teu príncep blau de l'adoslecència
i un sentiment d'emoció
se m'enfilava per dins
pensant que encara hi ha històries sense data
de caducitat, sense presses ni pressions,
històries per les que val la pena viure

felicitats tieta!

quan en tingui 50 vull ser com tu.

el meu 1er conte

2008-09-11T08:57:00.002+02:00

l'Aina tenia els cabells cargolats, el llençol li embolicava el cos, presonera d'un malson estrany. Tot just ara, amb les parpelles del tot obertes, encara sentia que acabava de plorar. L'Albert es preguntava perquè. Feia només dues setmanes que dormien regularment junts i l'Aina sempre s'aixecava trista, pensativa.... poc quedava de la noia passionada de la nit anterior... la noia somiadora, dolça, fugosa. La dona que havia captivat del tot a l'Albert.
Ell ja havia comprès que el millor que podia fer mentres ella sortia del llit,i intentava fugir de la seva tristor matinera, era preparar-li un cafè.
I desde feia dos dies, al plat i dibuixava amb uns lacasitos que li havia portat la tieta Elvira de Mataró un somriure de colors.

El d'avui estava composat per 5 grocs i 4 vermells. Bona Diada.

Tipologies Humanes. Part 1

2008-09-02T16:32:00.002+02:00

Hi ha infinita varietat de personatges i persones. Alguns dels quals em desperten forces antipaties. Un d'aquest grup és el dels Delegadors. Qui són: un grup d'espavilats -que molt sovint fent-se passar per simpàtics i prologant-se amb elogis a la teva persona et demanen una col.laboració més que generosa per certs assumptes.El pitjor del cas, és quan algú , ni millor ni pitjor, però a l'altre banda d'aquest estil professional i a la vida en general, diu que sí a un delegador, hi ha moments que en plena consciència de la seva generositat se sent estafat. Amb el "delegador" però sobretot amb ell/a mateixta perquè n'és conscient però no pot evitar-ho.En aquest moment entra la frustració i l'enfadament amb un mateix -el pitjor de tots.

Pensament

2008-08-31T13:30:00.002+02:00

És curiós, fa temps que vaig deixar de tenir-ne vint i pocs... i això ja m'hauria de fer pensar que m'estava fent gran... ara amb uns quants anys més, aquesta realitat se'm fa més visible... l'essència no ha canviat, però el cos ja no aguanta les festes d'abans, hem canviat el calimotxo i les xibeques per tasts de vins, degustacions de formatges... ja no ens cal ser els darrers d'abandonar la festa perquè les expectatives que tenim de la nit han canviat...

Reflexions 2.0

2008-08-28T02:44:00.000+02:00

Avui, m'he extrevaiat per tres o quatre blogs, alguns mails i altres pàgines... i no paro de pensar en l'efecte que internet ha generat com a aparador de sentiments, sensacions, opinions, fets, que en la realitat en tres dimensions ens costaria de manifestar.
Bo, dolent, no sé, si més no és diferent i potser és l'escusa de deixar-nos portar, però el que em preocupa és que "coneguts" que ni tan sols sé com es diuen de cognom, de què fan, o el seu número de telèfon, em convidin a ser amics per plataformes com un facebook.... i llavors després de trobar-te'ls quan ja has acceptat la seva solictud d'amistat no hi hagi mai ni un cafè o una birra... un punt absurd, no?